El rei parlant de Gaza: només per al consum intern
El rei va parlar davant de l’ONU i els diaris li reserven un lloc en portada, ja que ell té la T-Usual vitalícia de les primeres pàgines. I, tot i que els titulars són neutres, hi ha detalls que evidencien que la seva intervenció no ha fet les delícies de la premsa de dretes en qualificar de “massacre” el que està passant a Gaza. El Mundo, per exemple, el relega a un mòdul petit, mentre que quan l’alè reial els pentina més a favor la generositat en centímetres quadrats és molt més abundosa. El monarca va evitar parlar de genocidi, de manera que els diaris que més justifiquen el rol d’Israel poden posar la seva cita sense haver de fer giragonses estranyes semàntiques.
En tot cas, una repassada a la premsa internacional demostra que l’impacte de l’elocució de Felip VI davant l’assemblea de les Nacions Unides va ser entre escarransit i nul. Al New York Times, a la BBC, a la CNN, a Fox News, a La Stampa, a Le Monde... o bé no se l’esmenta, o es fa només de passada amb una o dues frases formulàries. Només al Guardian he vist una mínima crònica de les seves mesurades paraules i el que a la premsa espanyola és el titular de portada, allà és mitja frase perquè l’altra mitja és el recordatori que també s’exigeix el retorn de tots els ostatges. Així, la profusió de cobertura a Espanya dona ales al relat d’un rei que és un actor internacional de primer ordre i, de passada, la dreta ho infla i aprofita per vendre’l com a (impropi) contrapoder a Pedro Sánchez. Però la realitat és que les seves paraules públiques estan sempre supervisades pel govern i que, de totes maneres, l’impacte en el relat informatiu global és negligible. Tampoc m’hauria de sorprendre, suposo. Si la política executiva ja està prou segrestada pel relat, la que ja és directament simbòlica ha acabat convertida en una convenció buida per dins.
