Rendir-se a la democràcia, diuen

El gran triomf de la dreta espanyola, pel que fa al relat, haurà estat l’apropiació dels termes que pertanyien tradicionalment a l’esquerra. Primer va ser llibertat, ara toca democràcia. El PP ha escollit la perversa disjuntiva “Democràcia o màfia” per intentar forçar un avançament electoral, i la premsa que li és afí s’ha ben preocupat que la paraula màgica aparegués en la majoria de titulars que dediquen a la manifestació d’aquest diumenge. Una marxa, per cert, que deu haver estat més discreta del que preveien, perquè com a mínim a les edicions digitals no hi he trobat els habituals marea, clamor, riuada o l’apel·lació a la màgica xifra del milió de congregats. A OK Diario, per exemple, s’estimen més tirar de lírica, amb titulars de caràcter romàntic com ara “Ayuso enlluerna els manifestants”. Ayuso l’encisadora. De blanc a les fotos, com una fada que amb la seva vareta ens porta democràcia i cerveseta fresqueta a les terrasses. Ayuso, a la portada de l’Abc en paper, diu que la seva principal aportació en el futur congrés del PP serà la també molt democràtica forma “Un militant, un vot”. Tota aquesta inflamació democràtica dels populars, un cop la parròquia té presents les arrels històriques del PP, mou com a mínim al somriure descregut.

Els paral·lelismes amb altres èpoques són incòmodes, però tota aquesta destrucció del sentit profund de les paraules ens remunta fins al moment més funest del segle passat. ¿Democràcia és voler fer fora un president legítim i amb mandat en vigor a cop de turba inflamada? ¿I quina representativitat tenen 100.000 persones, amb el seu bigotet, la seva bandereta i els llavis encara molls de vi de missa —si em permeten la caricatura— al centre de Madrid? Mirant el quiosc, el de paper i el digital, semblaria que allò és Espanya.