El repartidor de Glovo Pedro Sánchez
Quina és la imatge genèrica de Pedro Sánchez? Suposo que la majoria, quan els demanes que se l’imaginin, el visualitzen rere un faristol, sigui el de la tribuna d’oradors del Congrés, sigui el de la Moncloa, sempre amb un fons més o menys institucional de fons. Jo, en canvi, el veig sempre en bicicleta i amb una caixa groga de dimensions considerables. M’ha tornat a passar avui, en llegir el titular de l’Abc “Sánchez entrega a Catalunya la sobirania fiscal a costa de la solidaritat entre espanyols”. I he fet repesca de titulars antics: “El govern entrega a Catalunya el 100% dels impostos a canvi d’investir Illa” (The Objective, juliol del 2024), “Marlaska amaga un pla que entrega a Catalunya i el País Basc el control de les seves fronteres en ports i aeroports” (El Confidencial, abril del 2024), “Sánchez entrega a Catalunya la gestió de l’ingrés mínim vital per atreure ERC” (Libertad Digital, juliol del 2024), “El govern entrega a Catalunya la decisió de quines matèries es fan en castellà” (El Mundo, novembre del 2018)... A vegades el que transporta l’atribolat president del govern és alguna cosa francament més inquietant que quatre competències: “Sánchez entrega a Puigdemont el cap del magistrat Macías al TC” (Libertad Digital, gener del 2025). Riu-te'n tu de la pel·lícula Seven.
A aquest ritme frenètic, Sánchez ja deu haver lliurat set o vuit vegades Espanya sencera, a jutjar per la profusió de titulars. Els mitjans de la dreta juguen amb el verb entregar perquè, a banda de l’accepció de donar o fer canviar de mans, també suggereix rendició. La qual cosa, esclar, excita la vindicació anticatalanista de la parròquia. Mentrestant, Catalunya va llegint missatges de "Su paquete ha sido entregado" però baixa a la porteria i, en la majoria dels casos, el paquetet en qüestió no es veu per enlloc.
