RESCAT, la xarxa invisible catalana que no cau mai
321 estacions base i 41.000 terminals que mantenen comunicats els serveis d'emergència quan les xarxes mòbils fallen, en ple debat europeu sobre la transició cap al 5G
BarcelonaQuan els bombers combaten un incendi forestal a les Gavarres o els Mossos fan una intervenció en un túnel d’autopista, no fan servir el mòbil, sinó ràdios connectades a RESCAT, la Xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya: propietat de la Generalitat, operada i mantinguda per Cellnex Telecom, i dissenyada per no fallar ni quan marxa la llum.
L'origen de RESCAT es remunta als anys 90, quan els cossos de seguretat catalans operaven amb xarxes incompatibles entre si. El 1994, els Mossos van estrenar NEXUS (TETRAPOL); el 1998, els bombers i altres serveis van adoptar ÀGORA, ja basada en l'estàndard TETRA (Terrestrial Trunked Radio). Les dues xarxes es van fusionar el gener del 2009 en una sola: RESCAT, la primera xarxa TETRA autonòmica integrada d'Espanya. El 2010, la Generalitat va comprar la infraestructura d'ÀGORA a Abertis. TETRA no és una tecnologia coneguda pel públic, però és omnipresent en els entorns on una comunicació fallida pot costar vides: una trucada de grup s'estableix en menys d'un segon i arriba simultàniament a tots els terminals d'un canal.
La columna vertebral de RESCAT és una xarxa de 321 estacions base, complementades per 150 repetidors de cobertura. La majoria d'antenes estan instal·lades en emplaçaments de telefonia mòbil de Cellnex, però també s’aprofiten infraestructures pròpies: terrats de comissaries dels Mossos, edificis de la Generalitat i torres de vigilància forestal. Aquesta combinació permet assolir una cobertura del 97% del territori per a les ràdios instal·lades en vehicles. La xarxa opera en la banda dels 400 MHz, que ofereix una bona propagació per al territori català, orogràficament complex.
RESCAT connecta més de 60.000 usuaris de 250 cossos: 12.000 mossos d'esquadra, 11.400 policies locals, 4.400 bombers, 2.400 professionals de Protecció Civil, 1.900 efectius del Servei d’Emergències Mèdiques i 1.500 agents rurals, a més de desenes d'organismes menors. Per accedir a aquesta xarxa cal un terminal homologat: robust, estanc, amb un preu mitjà de 500 a 600 euros. Un consumidor pot comprar-ne un d'idèntic al que fa servir un mosso, però no podrà escoltar-hi res: les transmissions estan xifrades d'extrem a extrem. L'activitat anual impressiona: més de 600.000 hores de veu, 60 milions de trucades en grup i 10 milions d'actualitzacions de posició GPS.
A l'estat coexisteixen xarxes TETRA autonòmiques (Galícia, Navarra, Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Múrcia), municipals, ferroviàries i nuclears. La més gran és l’estatal SIRDEE, que Telefónica gestiona per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Té uns 150.000 usuaris en tecnologia TETRAPOL, i en territori català opera de forma independent però paral·lela a RESCAT.
La resiliència d'aquestes xarxes en comparació amb les comercials es va demostrar el 28 d'abril del 2025, el dia de l'apagada elèctrica general. Els emplaçaments comercials de telefonia mòbil van quedar-se sense bateria en tres hores o menys; el 112 era inaccessible en moltes comunitats. En canvi, les xarxes TETRA van aguantar: totes les antenes de RESCAT incorporen SAI i generadors dièsel com a requisit contractual. No era la primera prova: l'agost del 2017, l’atac terrorista a la Rambla de Barcelona va generar a RESCAT un pic de 14,7 hores de veu en una sola hora, però va mantenir, així i tot, les comunicacions sense interrupció, mentre que les xarxes de mòbil convencionals es van ensorrar.
TETRA té data de caducitat
La fiabilitat de les xarxes TETRA és el seu actiu principal. Però tenen un sostre insalvable: una velocitat màxima de dades de 28,8 kbps, que fa impossible transmetre vídeo en temps real. Avui un comandant de bombers ha de poder rebre la imatge tèrmica del dron que sobrevola un incendi; un mosso en persecució necessita enviar una matrícula al centre de coordinació en fraccions de segon. TETRA no ho permet; per això arreu d'Europa s'està debatent com fer la transició cap a tecnologies de banda ampla.
El debat està polaritzat entre construir noves xarxes 4G o 5G dedicades sota control estatal –car, però sobirà– o bé aprofitar les xarxes comercials 5G amb segments privats prioritaris, que naturalment és l'opció que prefereixen les operadores. L'apagada del 28 d'abril va revelar el problema d’aquesta segona via: les xarxes 5G van deixar de funcionar al mateix temps que les 4G, perquè compartien infraestructura elèctrica. Per això el govern espanyol ja ha imposat a les telecos un requisit d’autonomia, i Telefónica i Cellnex van anunciar durant el passat MWC que desplegaran bateries de gran capacitat en 2.000 emplaçaments de mòbil.
El marc tècnic de la transició és el MCX (Mission Critical Services, un estàndard 3GPP des del 2016). França va pel davant amb el programa RRF (Réseau Radio du Futur), operatiu des del juny del 2025 amb 900 milions d'euros de pressupost. El Regne Unit acumula retards amb el seu ESN, amb costos d'11.200 milions de lliures. Corea del Sud va completar la migració total el 2023. La Comissió Europea impulsa l'EUCCS amb l’horitzó de l’any 2030. Sigui quina sigui l'opció adoptada, la transició serà llarga: les noves tecnologies operen en freqüències de 700-800 MHz, davant dels 400 MHz actuals, i a freqüències més altes calen més antenes per abastar el mateix territori. Amb l'orografia de Catalunya, passar de les 321 estacions actuals a la nova tecnologia significaria desplegar entre 600 i 1.000 emplaçaments. S’estima que la coexistència de TETRA i les noves xarxes durarà almenys una dècada.
CECAT: el cervell de les emergències catalanes
El centre neuràlgic de tota aquesta infraestructura és el CECAT, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, que funciona 24 hores al dia des de dues seus que operen com una de sola: la sala de Barcelona, al passeig de Sant Joan/Diputació –que vaig visitar fa uns dies amb un grup de premsa internacional– i la de Reus, que garanteix la continuïtat si la primera quedés afectada. Cada sala opera en torns de dotze hores amb quatre operadors, dos caps d'equip i personal de premsa de guàrdia. El que fa del CECAT un centre de coordinació és la presència física simultània de representants de tots els organismes implicats: Protecció Civil (4 places), Mossos (2), Bombers (2), SEM (2), Ajuntament de Barcelona (2), Servei Meteorològic (1), Agència Catalana de l'Aigua (1), Diputació (1), Agents Rurals (1), Creu Roja (1), Carreteres de l'Estat (1), Carreteres de la Generalitat (1) i Servei Català de Trànsit (1). Quan hi ha una emergència greu, tots els tècnics estan a la mateixa sala, prenent decisions conjuntes en temps real. Es comuniquen per RESCAT amb els efectius sobre el terreny i des d’allà s’informa els mitjans de comunicació i s’envien els avisos ES-Alert als mòbils de la població... sempre que les telecos facin la seva feina.
