Neix ‘Sorora’, una revista sobre esport femení escrita només per dones

Les impulsores volen reclamar més visibilització de les dones en aquest àmbit

La sororitat, la paraula escollida neologisme del 2018 a Catalunya, podria explicar-se com la fraternitat entre dones. Un lligam d’experiències compartides, interessos i preocupacions que també han portat Alba Xandri Suets i Laura Roca Royes a tirar endavant un projecte pioner en llengua catalana. Es tracta de la revista Sorora, la primera de contingut esportiu únicament femení i elaborada íntegrament per dones.

Ahir al vespre es va fer la seva presentació en societat al Poble-sec, al local de Volata, una altra revista alternativa, dedicada, en el seu cas, al món del ciclisme. Precisament aquest serà un dels punts de venda, i a part dels llocs convencionals, la revista també es podrà fullejar en diferents refugis de muntanya. Durant la presentació, les creadores van voler posar en valor el paper de les col·laboradores que, altruistament, han donat impuls al projecte: “Van entendre de seguida l’aire que vol desprendre la revista i hi han posat la mateixa il·lusió que nosaltres”, explicaven, al mateix temps que es felicitaven pel “veritable plaer de tenir-les colze a colze en aquesta travessa de llarga distància”.

Un espai de visibilitat

Com en molts altres àmbits, l’esport no és l’excepció de la poca visibilització que ha tingut la dona al llarg de la història. “Quan penses en un esportista d’elit, sempre penses en nois. Una dona de cert nivell té molta menys visibilitat que un home del mateix nivell”, lamenta la Laura (Badalona, 1974), una funcionària mare de tres fills, amant de la fotografia i la natura i que es considera una “esportista d’aire lliure i una feminista entusiasmada”. “L’Alba i jo ens coneixem des de fa molts anys i sempre hem tingut molta afinitat. Les dues som esportistes, però entenem l’esport de maneres molt diferents”, explica.

I és que l’Alba (Berga, 1978), traductora i professora de secundària, porta més d’una dècada dedicant-se a l’esport d’alt nivell. Ara està centrada en curses de muntanya -i obtenint grans resultats-, però li agrada més definir-se com una “amant de l’aventura i dels viatges”. Amb la seva bicicleta ha recorregut 45 països i ho ha narrat -juntament amb les fotografies de la seva parella, Ricard Calmet- a La màgia dels pedals, un llibre autoeditat on expliquen les peripècies d’aquesta vivència.

Amb Sorora es plantegen aconseguir que les dones tinguin un espai editorial on puguin sentir-se reflectides dins del món de l’esport. La revista, que serà trimestral, té seccions molt diverses, enfocades, sobretot, a les experiències. “Pretén ser una revista atemporal. Volem intentar que et faci il·lusió col·leccionar-la al prestatge, que et sàpiga greu llençar-la. Que l’agafis d’aquí dos anys i els articles encara tinguin sentit. Per això no hi haurà ni notícies, ni resultats, ni rècords”, explica l’Alba.

La majoria de les protagonistes seran esportistes anònimes, amb històries i vivències dirigides no només al públic femení, sinó a tota aquella gent que li interessi el món de l’esport, en practiquin o no. “Hi ha molta gent que no ha anat mai amb bicicleta, però li agrada veure el Tour de França. I aquesta persona no té l’opció de veure el Tour femení a la televisió”, es queixa la Laura. “En aquest primer número, per exemple, parlem amb la campiona de la Titan Desert femenina d’enguany, que té el mateix mèrit que els homes però no la coneix gairebé ningú”.

A part d’oferir un producte amb històries apartades del focus mediàtic, també pretén ser una revista sostenible i inclusiva, amb continguts que puguin visibilitzar aquest vessant i cedint espais de publicitat a entitats sense ànim de lucre. Tot això, sense deixar de banda que el seu principal objectiu és disfrutar del procés de creació. “Ens ho hem plantejat per disfrutar-la. Volem que mentre l’estem fent ens ho passem bé. I que el fet que funcionés o no no ens condicionés a intentar-ho”, exposa la Laura. És per això que tampoc van tenir cap dubte de fer-la en català: “Ens la volem estimar, i en una llengua que no és la nostra ens costaria més. Nosaltres pensem en català”, deixa clar l’Alba. “En castellà potser optaríem a més públic objectiu, però no seria tan nostra”, afegeix la seva sòcia, il·lusionada de tenir a les mans el primer número d’una revista que viuen com un granet de sorra més cap a la plena igualtat: “Seria un bon símptoma que la societat tingués ganes d’una revista així. Tant de bo, en un futur, l’esport femení pugui interessar a tanta gent com ho fa ara el masculí”.

Més continguts de