Sánchez, pagui un comptador de manifestants independent

Els governs diuen que volen lluitar contra la desinformació, però qualsevol dels seus esforços punitius sempre estarà sota la sospita de biaix polític. Al capdavall, la veritat i la mentida són difícilment objectivables (tot i que això no hauria de permetre la barra lliure d’hotel de dues estrelles a la costa en què s’ha convertit la guerra de relats). Ara bé, sí que hi ha maneres de saber si en una congregació humana hi ha tres-centes persones o, tal com asseguren els organitzadors, quatre milions i mig. La Razón i El Mundo asseguren que aquest diumenge, a la manifestació de torn contra Sánchez, hi havia 100.000 persones rodones (rodones per la xifra, no hi vegin grassofòbia, aquí). És la xifra que va donar el PP, que la delegació del govern estatal rebaixava a la meitat. Altres càlculs, a partir de la foto de la plaça on se celebrava la concentració, suggereix un recompte d’ànimes encara més baix.

Un govern que de debò vulgui restaurar la noció d’una veritat compartida, com a mínim pel que fa a fenòmens comptables, podria auspiciar un organisme independent sorgit de les universitats que combinés la tecnologia actual amb un cos tècnic de prestigi capaç d’aplicar fórmules matemàtiques relativament simples. A Catalunya, el col·lectiu Contrastant va demostrar-ho fa uns anys i, amb una sabata i una espardenya, va fer pujar els colors a la cara dels mitjans que encara es conformaven a donar dues xifres absurdament dispars i –mirant el lector, oient o espectador amb les espatlles encongides– suggerir-li que la veritat devia estar en algun lloc entremig. No cal arribar als extrems de la Xina, on el govern deu poder dir fins i tot la marca de calçotets dels congregats, però obtenir una xifra versemblant hauria de ser possible. I els mitjans haurien de ser els primers interessats.