Sánchez com a personatge de Mortadel·lo i Filemó
A La Razón estan contents, joiosos, exultants. Han accedit a un informe (o sia: els l’han passat perquè ho filtrin) sobre les trames que afecten el PSOE i es veu que s'hi descriu Pedro Sánchez com a “escurridizo”, paraula que deixo en versió original perquè traduir-la li faria perdre la sonoritat, pròpia dels ninots de l’enyorat Francisco Ibáñez. Després de Chapeau el Esmirriau, arriba Sánchez el Escurridizo. Espero que entre tots dos trobin el sulfat atòmic, córcholis! La tremenda revelació del caràcter angulós del president espanyol mereixia honors ni més ni menys que de subtítol de portada quan la seva transcendència és exactament zero. Ara em fa mandra repassar el Codi Penal, però diria que no hi ha tipificat cap delicte d’escurridez o escurriditud (escurridituz, a Madrid). Es tracta d’escampar la sospita que Sánchez és un delinqüent a qui encara no s’ha atrapat per les seves habilitats esquivatòries, però un diari hauria de centrar-se en imputacions, si no més factuals, com a mínim amb unes gotes més de substància. A més, com més fel, millor se’n surt, així que l’estratègia no només és miserable, sinó miop.
I el cas és que l’endemà hi tornaven. El titular de primera pàgina era “Un informe vincula l’espionatge en saunes a la lluita antiseparatistes”, que era un combo irresistible, i de nou dedicaven un subtítol a l’escampada d’adob: “El president, a qui titllen de «trepa», coneixia les gravacions i les va utilitzar per ascendir en el partit”. Totes dues portades coincideixen en dues coses: retraten un enfangament de la política rònec, com d’una pel·lícula de Berlanga, però en dolent, i a sobre totes aquestes consideracions morals es fan sense explicar qui les està emetent, pas imprescindible per poder-les calibrar. Tot plegat fa pensar en una fórmula periodística pròpia del doctor Bacteri, francament.
