Seguir protegint els crims franquistes, dècades després

¿Fins a quin punt té dret una generació a blindar-se davant del judici (no només el literal, sinó també el moral) dels que encara havien de néixer, créixer i alçar el dit per opinar i acusar? S'ha obert el meló sobre el pacte de la Transició, però el debat serà difícil de tenir, perquè ni tan sols hi ha consens en la factualitat més bàsica. "EL PSOE es plega a ERC i Podem i dinamita el llegat de la Transició", diu la portada de l'Abc. En canvi, el subtítol de La Vanguardia assegura que "ERC manté el no a la llei de memòria històrica perquè la considera insuficient". Un altre binomi contradictori: "PSOE i Podem acorden anul·lar la llei d'amnistia", afirma la primera pàgina de La Razón, i això contrasta amb aquest subtítol de l'ARA: "Els socialistes no volen derogar la llei d'amnistia".

Al costat dels escandalitzats habituals –jutjar un crim, on s'és vist!– hi havia mitjans que s'afanyaven a subratllar que tot plegat potser és només l'enèsima gesticulació de la política. El País, per exemple, titulava "El govern obre la porta a jutjar els crims franquistes". No esmentava ni Podem ni Esquerra, esclar, i en un subtítol ja avançava que "la majoria dels juristes opinen que la nova norma és de difícil aplicació". Deu ser la majoria dels juristes... que ells han consultat. I també El Periódico de España obria amb: "Juristes creuen un brindis al sol la possibilitat d'investigar el franquisme". A la portada de l'Abc es mostra una foto en blanc i negre de la bancada socialista del 1977, amb Felipe i Guerra en primer pla. "D'herois a còmplices", diu el peu de foto tremendista. Però veient aquesta aigua al vi que hi tiren les altres capçaleres queda clar que els protagonistes de la Transició ho van deixar tot... anava a dir atado y bien atado, però em sona que l'expressió ja se la va fer seva algú abans que ells.