Els del Banc Sabadell diuen en el seu anunci de Sant Jordi que el drac és insaciable. Però ara ja estem en condicions d’assegurar que els insaciables són ells. El suplici de la cançoneta del drac ens pensàvem que s’acabaria el dia 23, un cop acabada la diada. Però resulta que no. L’endemà, el dia 24, tornava la cantarella del drac i del “Què hem de fer per fer-li entendre?” Senyors del Sabadell, ja no podem més! Felicitin els creatius per la seva capacitat d’adquirir aquesta notorietat mediàtica, però la maleïda melodia es fa insuportable i arriba un moment que genera rebuig. Ja hem superat Sant Jordi. Canviïn de tema. “Mil vegades fem-li escriure que les persones no es mengen”, canten. Una cosa és que li facin escriure al drac i l’altra que ens ho facin escoltar a nosaltres fins i tot després de la diada. “Què fem amb el drac?”, es pregunten a l’anunci. I ens conviden a triar “el final d’aquest il·lustre animal”. Doncs bé, carregueu-vos-el, per l’amor de Déu, perquè n’estem fins al capdamunt. Mateu el drac d’una vegada, sisplau, i penseu altres propostes publicitàries que no acabin amb la nostra paciència. Dijous, l’endemà de Sant Jordi, vam veure l’anunci fins a quatre vegades en menys de dues hores. A la pausa del Telenotícies comarques, a les dues pauses del Telenotícies migdia i abans del Cuines. Ja s’entén que la gràcia és que se’ns enganxi la cançó a la memòria, però això de la cantarella del drac ja no és publicitat, és tortura!
Il·lustrar les emocions
Per baixar revolucions enmig d’un panorama mediàtic sacsejat, la plataforma 3Cat acaba d’estrenar Emocionari il·lustrat, un programa cultural que conversa i repassa l’obra de diversos artistes catalans de diferents àmbits. El presenta Lily Bricks, muralista de renom internacional que utilitza les emocions per estructurar la sèrie divulgativa. Cada capítol s’endinsa en l’univers de tres artistes consolidats a partir d’una emoció comuna: la passió, la tristesa, la por, l’amor, la ràbia, l’empoderament, l’alegria... Però aquest fil conductor és només una excusa per parlar d’art, de creativitat, de tècniques i de diferents gèneres i llenguatges expressius. Emocionari il·lustrat beu de la tradició dels programes culturals que fa anys van saturar el canal 33, tots tallats pel mateix patró. Hi ha molta cura en la realització i el tractament de la imatge, rerefons musical elegant i una locució càlida. Està bé el plantejament que la presentadora sigui, també, una artista. Millora el diàleg amb els col·legues. Els diferents estils i creacions dels autors convidats s’integren molt bé, des del punt de vista gràfic, en la narrativa del programa, fins i tot recorrent a l’animació per fer-ho més televisiu. És un programa per relaxar-se, descobrir i aprendre, que a la televisió no passa gaire sovint.
