L'èxit rotund de la sèrie balear antifeixista que PP i Vox no volien que veiéssim

"El Terror del qual us parlava l'he observat en una illa petita, fàcil de recórrer tota sencera en un dia, amb una sola etapa de motocicleta. És una mica com si l'Espanya nacionalista […], reduïda a l'escala convenient, s'hagués trobat reunida a l'abast de la mà". Escriptor de dretes, catòlic devot i antirepublicà furibund, Georges Bernanos es va convertir en el testimoni inesperat i el gran cronista internacional de la repressió franquista a Mallorca durant la Guerra Civil, que denuncia de primera mà a Els grans cementiris sota la lluna, també a tall de crit d'alarma sobre el que podia passar imminentment a Europa.

El Terror sistematitzat del bàndol colpista a Mallorca que descriu Bernanos és el teló de fons de Norats, la producció d'IB3 que s'ha convertit en notícia els darrers dies. La sèrie dramàtica de quatre episodis s'inspira en el llibre Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines (2021), de Mateu Morro Marcé, al voltant de la història real de l'Honorat i en Jaume Tries, un pare i un fill de Santa Maria del Camí, militants respectivament del Partit Comunista i de les Joventuts Socialistes, que s'escapen de la repressió a l'illa el 1936, s'embosquen a la serra de Tramuntana i aconsegueixen esquivar exèrcit i feixistes durant tretze anys. Fins que el 1949 fugen finalment cap a Algèria, amb l'ajuda d'altres resistents.

El primer episodi de Norats es va estrenar amb tota normalitat el 30 de març a la televisió pública de les Balears. Però el nou director de l'ens, Josep Codony, que va arribar al càrrec el 8 d'abril de la mà de PP i Vox, va voler liquidar la sèrie amb l'excusa dels baixos índexs d'audiència. Per això, els dos últims episodis es van emetre seguits el diumenge 13 d'abril. L'intent de censura va generar la reacció contrària a la que buscava Codony. El final de la minisèrie va marcar rècords d'espectadors a la televisió balear, fins a arribar a l'11,6% de quota de pantalla.

Norats és un bon exemple de com convertir una història real de la Guerra Civil en una ficció dramàtica per al gran públic. Sense trair l'essència de la història, la sèrie dirigida per Toni Bestard i Ferran Bex privilegia una sèrie de recursos melodramàtics per sobre de les tensions polítiques que marquen el moment, de manera que els personatges venen més definits per les seves emocions que per la seva militància ideològica. Fins i tot en el cas dels dos protagonistes, l'Honorat (Rodo Gener) i en Jaume (Toni Gelabert), que se'ns perfilen sobretot pel vincle paternofilial, la capacitat de resistència, les lleialtats malgrat tot i la relació amb la violència. Per això tampoc no cau del tot malament en Bernat (Toni Pons), el falangista enamorat de la Catalina (Neus Cortés), la segona esposa de l'Honorat, sotmesa a tortures pels militars colpistes. Mentre que en Rodrigo Maldonado (Àlvar Triay), el principal cap militar de la zona, es representa com un feixista en tots els seus aspectes vitals, des de la imposició que practica del castellà com a llengua pública i privada fins al masclisme amb què exerceix de pare i marit.

Norats quedarà probablement com l'última mostra de l'exemplar política de producció de sèries originals que ha dut a terme IB3 sota la responsabilitat d'Andreu Manresa i Joan Carles Martorell, des de 2016 fins aquest mateix any, juntament amb altres títols de referència com la indispensable Mai neva a Ciutat; Sicília sense morts, adaptació de la novel·la homònima del recentment desaparegut Guillem Frontera; Mòpies, una ficció juvenil d'aires fantàstics, o l'exitosa Pep. Molt adient que aquesta etapa d'IB3 es clogui amb una sèrie sobre l'alta capacitat de resistència antifeixista del poble mallorquí.