La sèrie de Wong Kar-wai està a l'altura de les expectatives?

A Wong Kar-wai li esqueia fer una sèrie. Parlem d'un dels cineastes contemporanis que més excel·leix en el melodrama, i d'un creador a qui li agrada dilatar les seves històries, que s'expandeixen sovint per diferents dimensions espacials i temporals, com als grans serials. També ho fa a Blossoms Shanghai, el seu debut en la ficció televisiva, amb una narració al voltant del gir cap al capitalisme de la societat xinesa, representat en l'ascens fulgurant d'Ah Bao (Hu Ge) un jove que s'enriqueix quan entra en funcionament la borsa de Shanghai i esdevé la figura més carismàtica de la ciutat. A partir de la novel·la de Jin Yucheng, Wong ressegueix les transformacions brutals que ha viscut la Xina contemporània, en una sèrie de 30 episodis (15 accessibles per a la premsa) que posa en evidència un cop més el geni del director de Happy together a l'hora de recrear fins al més mínim detall el sentir d'una època, des dels objectes a tota mena de plats, dels més populars (el chow fun de vedella) als més extravagants (els fans de la gastronomia gaudiran amb els episodis en què s'estableix una guerra culinària entre establiments rivals).

De fet, Blossoms Shanghai recull tots els ingredients habituals en la filmografia del responsable de Desitjant estimar, de la posada en escena preciosista al magnífic treball en la recreació d'aquells interiors carregats de vides infinites. Tanmateix, els primers episodis deixen un regust d'insatisfacció. La sèrie vol transmetre aquesta vertiginosa transformació cap a l'economia de consum i la competència que això genera entre els diferents personatges, de manera que Wong sembla haver canviat les fluctuacions dels sentiments habituals en el seu cinema per les fluctuacions del mercat. I els seus protagonistes es mostren més energètics i competitius que melancòlics i enamorats. Els conflictes romàntics que alimenten les tres dones al voltant de Bao, la sofisticada i misteriosa Li Li (Xin Zhilei), la ingènua però determinada senyoreta Wang (Tiffany Tang) i la múrria i honesta Ling Zi (Ma Yili), compensarien aquest aspecte, tot i que no s'acaba d'equilibrar del tot. Wong, a més, posa en el centre un registre que en els seus films quedava de fons: el d'uns personatges secundaris populars que poden resultar molt estridents o vulgars per a qui identifiqui el cineasta amb una sòbria sofisticació. El director ha abraçat sense prejudicis molts dels secrets de l'èxit d'una sèrie televisiva, la qual cosa explica possiblement que Blossoms Shanghai hagi funcionat tan bé al seu país d'origen i, en canvi, decebi potser als fans occidentals del director.

La comparació amb 'Succession' i Scorsese

La ficció s'ha comparat amb Succession sobretot per una banda sonora que remet inconfusiblement a la d'aquesta sèrie. Però tindria més a veure amb aquelles pel·lícules de Martin Scorsese que retraten la fascinació dels personatges masculins per les dinàmiques depredadores del capitalisme. La filmografia del director d'El llop de Wall Street amaga, rere el retrat de la cara més seductora del capitalisme, una crítica al seu funcionament. Shanghai Blossoms, en canvi, sembla celebrar la manera com la Xina ha abraçat el capitalisme més salvatge. En una ficció ambientada als anys noranta en què es recorre sovint a material d'arxiu per contextualitzar els esdeveniments, no s'esmenta Tiananmen i es reivindiquen els "discursos inspiradors" de Deng Xiaoping. També és veritat que Wong retroba el seu vessant més romàntic, melangiós, fins i tot experimental, en els episodis més tardans que retornen al passat dels protagonistes per explicar els inicis de les seves relacions, marcades per l'amor, la ingenuïtat i la ferida emocional. Com si volgués deixar clar com el capitalisme ha deixat enrere la possibilitat d'estimar.