Crònica cruel de la primera pornovenjança
La societat britànica és una de les més conservadores però la producció audiovisual del país ha tingut una gran capacitat per fer-ne autocrítica. HBO Max acaba d’estrenar la segona part d’una minisèrie de la BBC en què aprofundeixen en els escàndols sexuals històrics i més mediàtics del país.
La primera part, dirigida per Stephen Frears, és sensacional. Es va estrenar el 2018 i malauradament aquí va passar força desapercebuda. La podeu trobar a Amazon Prime Video. Els tres capítols se centraven en el cas del diputat del Parlament britànic Jeremy Thorpe. Aspirava a convertir-se en primer ministre però va acabar protagonitzant un dels escàndols sexuals més sonats dels anys 70, quan les relacions homosexuals estaven legalment prohibides al país. Protagonitzada per Hugh Grant, la sèrie és un retrat extraordinari de la societat anglesa de l’època en el millor i el pitjor dels sentits. És divertida, té un ritme frenètic i recrea de meravella el Londres d’aquella època a nivell cultural, social i polític.
Ara, HBO Max acaba d’estrenar una segona part independent de la primera. L’han titulat A very british scandal, bona part de la trama passa a Escòcia i recrea un dels escàndols sexuals dels anys 60 que van omplir els diaris durant mesos. Explica el turbulent divorci dels ducs d’Argyll. Aquesta nova temporada, també de tres capítols, perd l’esperit de comèdia de l’anterior per convertir-se en un drama. Però manté la crítica mordaç a una societat classista i torna a denunciar la doble moral tòxica de les elits i l’aristocràcia del país.
La protagonista del cas és Margaret Campbell, interpretada magníficament per l’actriu Claire Foy. A very british scandal té la capacitat d’addicció pròpia de les històries reals però no ha tingut l’habilitat per incloure el context familiar i les experiències vitals que van forjar la personalitat de Campbell molt abans de l’escàndol. Per tant, hi ha llacunes argumentals que dificulten l’empatia amb el personatge i la possibilitat d’entendre’l amb tota la seva complexitat. Campbell, la filla d’una de les famílies més riques d’Escòcia, educada als Estats Units, va conèixer el jove actor David Niven amb només 15 anys. Ell en tenia 18. La Margaret es va quedar embarassada i el pare la va obligar a avortar. Asseguren que ella no ho va superar mai. Es va casar amb un empresari i més tard el divorci la va posar en el focus, considerant-la una dona de costums dissipats. La sèrie comença amb la segona etapa de la seva vida, des del moment en què coneix qui serà el seu segon marit, el duc d’Argyll, retratant les interioritats i els detalls d’una relació que els mitjans van distorsionar amb una crueltat i un masclisme extrems. A very british scandal és la crònica ferotge del que podríem considerar el primer cas de pornovenjança del Regne Unit quan els prejudicis dels legisladors es rabejaven contra les dones. La van batejar com La duquessa bruta. Narrativament, a la sèrie li falta un gir final que l’espectador espera amb ànsia. Però no el pot incloure perquè a la vida real no va existir mai. I aquesta és la tragèdia que, segurament, fa que la història sigui encara més dura.
