Històries de la tele 10/08/2022

'Dallas' i la caiguda del comunisme a Romania

3 min
Una captura de 'Dallas'

La sèrie Dallas es va exportar a més de 60 països durant els anys vuitanta. Però l’emissió de la telenovel·la nord-americana a Romania va provocar un autèntic sotrac. Els seus habitants, que duien anys sota la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu, van descobrir una realitat que ignoraven: una opulència, unes comoditats i una manera de relacionar-se amb els diners que van ser un punt d’inflexió en la mentalitat política, social i econòmica de la població.

Dallas es va estrenar a Romania en un dels moments més durs de la dictadura, en l’anomenat “període especial”, en plena crisi de subministrament d’aliments i de consum. La gent feia hores de cua per rebre la ració de pollastre, pa o mantega. Hi havia un programa d’estalvi d’energia i les emissions televisives es van reduir a dues o tres hores diàries. El mateix Larry Hagman, l’actor que encarnava el malvat JR a Dallas, ho va explicar en una entrevista que li va fer Michael Parkinson a la BBC: “Vaig anar a Romania i va venir un home amb llàgrimes als ulls i em va dir: «Gràcies per salvar Romania!». [...] No em parlava a mi, Larry Hagman, sinó al personatge de JR”. L’actor va continuar explicant què li va dir aquell home: “Vostè ha salvat el país. Només ens permetien tres programes de televisió per dia. Dos eren discursos polítics i l’altre era Dallas”. Hagman reia burleta recordant la relliscada de Ceausescu per haver permès que Dallas fos televisada: “La sèrie havia de demostrar que corrupta que era la moral nord-americana... però va ser un gran error”. Un cop va caure el règim del dictador, els protagonistes de la sèrie van continuar sent herois. El grup MOL va contractar Hagman com a imatge de la marca perquè anunciés els seus productes a la televisió. Des d’una benzinera i amb un pot d’oli per al cotxe Carrier Maximol a la mà, Hagman deia a l’audiència: “He hagut de venir fins a Romania per trobar petroli d’aquesta qualitat. Confiïn en mi. Si algú sap de petroli soc jo”. I feia aquell somriure malèfic que tant d’èxit havia tingut a la sèrie. Els romanesos recorden com l’emissió de la sèrie aturava la vida al carrer i la famosa sintonia de Dallas se sentia a l’uníson a través de les finestres. En el documental Hotel Dallas, de la directora Livia Ungur, s’explica com la figura de JR va influir en el model de conducta dels oligarques del país. Fins i tot el seu pare, considerat el rei de l’oli de gira-sol del país, es va convertir en una mena de JR romanès. Va construir una reproducció tronada del ranxo de Southfork a Slobozia. Aquell parc temàtic pretenia fer experimentar als visitants el somni de la sèrie. En el mateix documental, que és una producció delirant força feixuga, Patrick Duffy, l’actor que feia de Bobby Ewing, també recorda com dos ambaixadors romanesos li van agrair la sèrie per haver derrocat el comunisme al seu país. Per descomptat, hi va haver més factors en la caiguda de Ceausescu, però Dallas va plantar la llavor del capitalisme darrere del Teló d’Acer i va fer veure a la gent que una altra vida era possible. Tot i que un cop acabada la revolució van descobrir que el món tampoc s’assemblava al que veien a la sèrie.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió