Omar Sy, l'actor que triomfa amb 'Lupin' i assenyala el racisme de França

BarcelonaPrimer va ser l’èxit d’Intocable i després el fenomen mundial de Lupin, una de les sèries més vistes de Netflix. Omar Sy, segurament un dels actors francesos més coneguts arreu del món, ha passat aquesta setmana pel BCN Film Fest per presentar la seva última pel·lícula, Padre y soldado, una visita que ha coincidit amb l’anunci de Netflix que la tercera temporada de Lupin arribarà el 5 d’octubre. Sy vol evitar convertir-se en l'home anunci contra el racisme, però el seu discurs –sobretot quan parla del seu nou film– passa inevitablement per aquesta qüestió, que reconeix que el preocupa.

Fill de pare senegalès i mare mauritana, Sy ha passat de ser un ídol a França a convertir-se en una estrella mundial, una notorietat que diu que viu en el dia a dia, sense donar-li més importància. Intocable va significar un abans i un després en la seva carrera i no se n'amaga. "Tot el que va passar amb aquella pel·lícula encara em sembla misteriós i màgic. És com els bons trucs de màgia: si estan ben fets no en vols saber l'engany. Totes les pel·lícules i la sèrie que he fet són una conseqüència d'aquell èxit. Avui encara em beneficio de l'impuls que em va donar", explica Sy a l'ARA. Uns dels beneficis que li ha reportat Intocable és poder accedir a acords amb plataformes com Netflix i HBO Max, amb les quals està treballant per desenvolupar sèries i pel·lícules i fer històries que li permetin explorar noves problemàtiques i personatges.

Un peu a França i un altre al Senegal

Aquesta voluntat d'explicar històries poc conegudes i ocultes és la que l'ha portat a protagonitzar, però també produir, Padre y soldado, un film que parla dels homes senegalesos que van ser obligats per França a lluitar durant la Primera Guerra Mundial. Sy interpreta un pare que s'allista a l'exèrcit per intentar alliberar el seu fill, que ha estat capturat i a qui han forçat a fer-se soldat. "En aquesta pel·lícula hi ha diverses coses que són importants per a mi: parla dels soldats senegalesos, i això connecta amb les meves arrels perquè el meu pare és senegalès. Són els meus dos peus: un a França i l’altre al Senegal. També hi ha l’element del ful, que és la llengua que he parlat sempre a casa perquè el meu pare és ful senegalès i la meva mare ful de Mauritània. I l’altre element és que jo soc pare i també soc fill", explica l'actor, que aclareix que cap membre de la seva família ha passat per aquesta experiència.

La pel·lícula confronta l'espectador amb un passatge de la història de França poc coneguda. Sy assegura que la seva intenció i la del director del film, Mathieu Vadepied, no és revisar el passat colonial del país. "Crec que la paraula revisar no és l’adequada, és un tema molt delicat i hi ha una part de França que es pot crispar quan es parla de revisar. No es tracta de revisar: la història és la que és. Hi ha coses que no s’han dit o explicat i es tracta de completar la història. La història dels soldats senegalesos és una història que ha estat oblidada i que és de justícia explicar perquè completa el relat històric de França", argumenta. Sy creu que hi ha una part del relat del colonialisme francès que encara està ocult.

La temàtica de la pel·lícula fa inevitable fer paral·lelismes amb les situacions de racisme que es viuen a França. Sy recorda que els soldats senegalesos que es van allistar a l'exèrcit ho van fer amb la promesa que esdevindrien ciutadans francesos i rebrien una pensió, promeses que mai es van complir. "Els nets dels senegalesos que van lluitar per França som francesos, s’accepti o no", diu Sy, que recorda que el vincle entre França i el Senegal no es pot passar per alt. "A mi el que m’interessa és trobar els punts en comú, les coses que ens uneixen, perquè sempre estem assenyalant el que ens divideixen", remarca. Sy creu que Padre y soldado no hauria de ser entesa com una pel·lícula política, però que si finalment passa vol dir que la societat francesa té un problema.

Tot i que en més d'una ocasió ha denunciat el racisme que es viu a França i també als Estats Units –va participar en les manifestacions en record de George Floyd–, Sy no es considera abanderat de res. "No crec que tingui responsabilitat sobre res, més enllà de mi mateix, que ja és molt. Jo només tinc l’obligació de ser honest amb mi mateix i dormir amb la consciència tranquil·la. Quan hi ha coses que em molesten, les dic; quan vull dir alguna cosa, la dic. Sí, tinc una sensibilitat especial, però és una qüestió totalment egoista, per mi mateix".