Netflix s'arrisca amb l'adaptació de 'Cien años de soledad'
La producció, una de les més ambicioses de la plataforma, s'ha fet amb un repartiment íntegrament colombià
BarcelonaCien años de soledad (1967), de Gabriel García Márquez, acostuma a aparèixer com una de les obres literàries més difícils —si no impossibles— d'adaptar. El clàssic de la literatura llatinoamericana s'endinsa en la història dels Buendía al llarg de diverses generacions i compta amb trames nombroses i enrevessades que han complicat sempre fer-ne una versió audiovisual. Netflix s'hi ha atrevit amb una sèrie homònima de vuit episodis que s'estrenaran en dues tandes. Els quatre primers arriben aquest dimecres a la plataforma, i els quatre segons, a partir de l'any vinent. "És un dels projectes més ambiciosos de la història de Llatinoamèrica", afirma el gegant de l'streaming en un comunicat.
La colombiana Laura Mora i l'argentí Alex García López s'han encarregat de dirigir la producció, que va a càrrec de Dynamo i ha tirat endavant amb el suport de la família de Garcia Márquez. Per captar i reproduir l'univers de Macondo a la pantalla, els creadors han decidit no sortir de Colòmbia: la ficció s'ha rodat íntegrament al país de l'escriptor, especialment al departament de Tolima i al poble d'Alvarado. Allà han reconstruït més de 17.000 metres quadrats de plantes, edificis i escenaris al llarg dels quals transcorre tota la sèrie. També s'han gravat escenes a La Guajira, Magdalena, César, Cundinamarca i Tolima, que són localitzacions reals de la novel·la.
Una de les peticions de la família ha estat que tot el repartiment de la producció no només parlés en castellà, sinó que fos colombià. Així, s'han escollit Marco Antonio González i Diego Vásquez per interpretar José Arcadio Buendía de jove i d'adult; Susana Morales i Marleyda Soto per als papers d'Úrsula Iguarán de jove i d'adulta; Moreno Borja com a Melquíades i Claudio Cataño com a Aureliano Buendía, entre d'altres. Fins i tot els objectes i el vestuari que s'han utilitzat per a la sèrie —de la qual Netflix no ha volgut revelar el pressupost— prové exclusivament d'artesans colombians.
"Cadascú té el seu Macondo"
"Encara ara estic espantada, perquè em sembla que ningú quedarà satisfet", explicava l'any passat Laura Mora a l'ARA sobre les dificultats del projecte i les expectatives que hi ha. "Macondo existeix en la nostra imaginació i cadascú té el seu. Però és important entendre que hi ha coses inadaptables i que el fet d’intentar-ho ja et posa en perill. Hi ha coses molt boniques del llibre que no sabrem com fer i d’altres per a les quals trobarem la potència de la imatge. És un risc enorme, ho sé, però l’assumeixo", afegia la directora. De fet, una de les decisions de l'adaptació ha estat mantenir el narrador de la novel·la en una veu en off. De l'altra, s'ha optat perquè la història segueixi un ordre cronològic.
Així, el primer episodi arrenca amb el casament entre José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán, malgrat l'oposició de les respectives famílies, segueix fins a la fundació de la mítica Macondo i acaba amb el naixement del segon fill de la parella, que amb el temps es convertirà en el llegendari coronel Aureliano Buendía. Al llarg dels vuit episodis, la sèrie passarà també pels moments de realisme màgic més coneguts en l'obra de García Márquez, com ara el recurrent fantasma de Prudencio Aguilar i la pujada al cel de Remedios la Bella. Per a aquesta part de la producció, Alex García López assenyala que s'han inspirat en el cinema dels anys 60, 70 i 80.
"El llibre és com una locomotora, és imparable, i en alguns moments és fins i tot divertit. De vegades és una tragèdia grega i de vegades una tragèdia bíblica, amb molts absurds", va afirmar el director en l'estrena del primer episodi a Brussel·les, en unes declaracions recollides per AFP. Cien años de soledad arriba després d'altres adaptacions de Netflix d'obres llatinoamericanes. Entre les més recents hi ha la pel·lícula Pedro Páramo i la sèrie Como agua para chocolate.