El 'Succession' real de la CNN

BarcelonaTensions internes, crisi de model, lluites entre directius, audiències desplomades... La CNN ha viscut aquest gener un dels seus mesos més convulsos. Talment com si fos un episodi de Succession, on volen els ganivets per comandar un imperi al capdavall decadent, també la cadena tot notícies registra moviments de fons mentre la incertesa –i els audímetres– situa la històrica marca davant de l'abisme.

Al centre de la trama d'aquest serial de no-ficció hi ha Jeff Zucker. El gener del 2013 es va convertir en màxim executiu del canal. "És el primer president de la CNN que mira la CNN", va declarar celebratòriament Anderson Cooper, un dels seus presentadors més cèlebres. Durant el seu mandat, la cadena va accentuar els formats d'interpretació i opinió, en detriment dels d'estricta cobertura periodística. L'etapa Trump va ser un caramel: la polarització de la seva legislatura va afavorir els mitjans que en feien una oposició indissimulada i la CNN es va convertir ràpidament en la televisió de capçalera per als progressistes. No és d'estranyar que el dia en què va obtenir més audiència fos el 6 de gener del 2021, dia en què el president sortint, encara en estat de negació d'haver perdut les eleccions, esperonés l'assalt al Capitoli.

Contra Trump, la CNN vivia millor. Els resultats d'audiència d'aquest últim mes han sigut desastrosos: han caigut un 74% respecte al gener de l'any passat. Si bé és cert que aleshores es venia d'una dada òptima, també ho és que Fox News, en el mateix període, ha aconseguit millorar un 4% les seves xifres. Així, la CNN va registrar 493.000 espectadors diaris de mitjana, mentre que l'eterna rival de la bancada conservadora anotava 1,4 milions de televidents.

Tot això passava mentre la reputació de la cadena patia un revés amb l'acomiadament fulminant de Chris Cuomo, després que transcendís que el presentador havia assessorat el seu germà Andrew, exgovernador de Nova York, quan aleshores encara estava en el càrrec i va ser acusat d'assetjament sexual. Però el periodista es guardava un as a la màniga: era coneixedor de l'afer que Zucker mantenia amb una vicepresidenta de la companyia, Allison Gollust. Era una relació consentida però que, com que no havia sigut declarada, contravenia el codi intern de la companyia. És aleshores quan entra en escena Jason Kilar, el director general de WarnerMedia, d'on penja la CNN, i decideix que és hora de convidar amablement Zucker a plegar. I, efectivament, Zucker dimiteix.

La relació entre els dos executius va ser tensa des que Kilar va aterrar a l'empresa matriu l'abril del 2020. La telefònica AT&T havia comprat WarnerMedia el 2018 per dotar-se d'una divisió de mitjans potent, però l'operació –de 85.400 milions de dòlars– no havia sortit bé: les accions de la companyia anaven baixant i, en cinc anys, la companyia ha perdut el 41% del seu valor.

Compte enrere per al relleu

Mentrestant, David Zaslav, president de Discovery, compta les setmanes que falten perquè els tribunals de competència dels Estats Units aprovin la fusió entre WarnerMedia i Discovery, ja que el seu és el nom que sona amb més força per liderar empresarialment aquest nou tità de la comunicació, que començarà a caminar ja sense els lligams amb AT&T, que espera ingressar 43.000 milions de dòlars amb l'operació i poder eixugar així part dels 180.000 milions de deute que arrossega.

Aquesta espera és tensa per a les estrelles de la CNN. El novembre passat, John C. Malone, l'accionista de referència de Discovery, va concedir una entrevista a la CNBC i va deixar anar una declaració que suggereix un imminent canvi de rumb del canal informatiu. "M'agradaria veure com la CNN evoluciona de nou cap al tipus de periodisme amb el qual va començar, i que tingui, de fet, periodistes, la qual cosa la convertiria en única i refrescant", va declarar, en referència a com l'opinió ha anat conquerint cada cop més hores de la graella.

Els primeres espases que apareixen en pantalla han començat també a moure els seus fills. Van forçar una reunió amb Kilar per parlar de la sortida de Zucker. Per a molts, era qui havia estampat la seva signatura a l'hora de fitxar-los i havia actuat de mentor. La trobada va ser delicada i poc discreta: algú dels participants la va enregistrar en el seu mòbil i la va filtrar al New York Times. Dana Bash, la corresponsal política en cap, va assumir un cert rang de portaveu oficiós: "Per a molts de nosaltres, la sensació és que el càstig aplicat al Jeff és desproporcionat a l'ofensa". La presentadora Pamela Brown va preguntar fins a quin punt la guerra interna que mantenia amb Zucker havia afavorit una sensació tan dràstica. I Jake Tapper, presentador en cap a Washington, va defensar també el dimissionari. "El Jeff va dir que no es negocia amb terroristes i el Chris ha fet saltar-ho tot pels aires. ¿Com superem la percepció que aquí és el dolent de la pel·lícula qui ha guanyat?"

I tot això passa també poques setmanes abans que es llanci CNN+, un canal de notícies per subscripció, que comportarà una (tardana) aposta de la marca per internet, després d'haver-se recolzat tradicionalment en el cable i el satèl·lit. L'empresa ha contractat recentment 500 nous periodistes per poder implementar aquesta nova finestra. És una expansió valenta, però que es fa justament quan a les plantes nobles es lliuren unes batalles que mereixerien formar part de la sèrie de la HBO però que, de moment, s'han de conformar en ser matèria informativa. La cadena de notícies és notícia, a pesar seu.