Els Supertacañones, les germanes Hurtado, el Tribunal Suprem

BarcelonaPer a la facció més jovenívola de lectors –ok, boomer– aclarirem que, temps era temps, existia un concurs a la televisió espanyola anomenat Un, dos, tres on els màxims àrbitres inapel·lables eren els Supertacañones, substituïts després per les germanes Hurtado. I els esmento perquè, llegint la premsa d'aquest dissabte, penso que el Tribunal Suprem seria una bona addició al concurs i no desentonaria: sempre antipàtic i, sobretot, amb ganes d'interrompre el normal curs de les coses. Al quiosc, la caverna és sovint òrgan d'expressió oficiós, a través de la sempre còmoda figura de la cita anònima. Per exemple, avui mateix a El Mundo: "El Suprem veu «una amnistia encoberta» en la derogació de la sedició". No és l'únic rotatiu convertit, un dia més, en The Supremo News. I és interessant com el discurs oficial durant l'1-O va ser que ells, pobrissons, només aplicaven lleis i, ara que canvien les lleis, surten en tromba a través dels seus mitjans afins a mirar d'interferir-hi. Un cop més, visca la separació de poders i endavant amb la democràcia tutelada per magistrats que desitjarien redactar ells mateixos les normes amb què condemnar a plaer. Per no dir que, quan una decisió seva és contestada –a cara descoberta– pel poder polític, els mateixos diaris filtraires s'afanyen a denunciar les intolerables pressions al desemparat tribunal.

L'estil opinatiu s'infiltra, a més, en els elements de titulació presumptament informatius. La portada parla, per exemple, de "falsa pressió de la UE" per reformar el delicte. S'ha de tenir valentia per jugar la carta europea, tenint en compte l'acumulació de derrotes que el llarenisme ha anat recollint laboriosament els últims cinc anys. Però no sembla que hagi de sonar la sirena de l'Un, dos, tres perquè algú exclami el mític Campaaaana y se acabó!