FICCIÓ

Les telenovel·les turques atien la guerra entre Mediaset i Atresmedia

Nova i Divinity competeixen amb una allau d’estrenes del mercat otomà

La guerra per l’audiència entre Mediaset i Atresmedia té un camp de batalla més enllà de les seves dues primeres cadenes, Telecinco i Antena 3. Des de fa un any, la competició s’ha estès a Divinity i Nova, en què les telenovel·les turques, l’última sensació en aquest gènere, han esdevingut la munició per intentar esgarrapar dècimes de share. Dimarts Mediaset deixava clar que l’allau de ficcions provinents d’Istanbul no s’aturarà properament: el grup va anunciar que Divinity suma a la seva oferta Erkenci Kus, una comèdia romàntica que explica la història d’amor entre un fotògraf aventurer i una jove universitària que somia en ser escriptora. 48 hores més tard, Nova responia anunciant la incorporació de Madre, una ficció sobre la violència contra els menors en l’àmbit familiar que, després de convertir-se en la millor estrena de la temporada 2016-2017 a Turquia, ja s’ha exportat a 30 països.

Les telenovel·les turques irrompen en el mercat espanyol

El tret de sortida a la cursa entre les dues cadenes el va donar Nova el gener del 2018, quan va estrenar Fatmagül, un dels grans èxits de la televisió turca, tot i haver estat objecte de polèmica per una escena d’agressió sexual. Programant aquesta telenovel·la, Nova pujava al tren d’una moda que ha anat creixent en els últims deu anys fins a convertir Turquia en una de les principals exportadores mundials de continguts televisius, fins al punt que ha desbancat Llatinoamèrica -principalment Veneçuela, Colòmbia i el Brasil- com el primer productor de telenovel·les. Segons el ministeri de Cultura i Turisme turc, les produccions otomanes s’exporten a més de 140 països, tot i que a vegades comptin amb la desaprovació del president Recep Tayyip Erdogan (que l’any 2012 va voler prohibir El Sultán per la seva elevada càrrega sexual). Actualment el volum de les exportacions televisives del país, que permeten arribar a més de 400 milions d’espectadors, ascendeix a 350 milions de dòlars.

Nova agafa embranzida

L’aposta de Nova li va sortir prou bé i la sèrie es va convertir en la telenovel·la més vista del canal, amb un share del 4,1% i 744.000 espectadors a Espanya, bastant per damunt de la mitjana anual de la cadena, que el 2018 va ser del 2,4%. Per acabar-ho d’arrodonir, el capítol final de la sèrie va arribar als 854.000 seguidors i un 6,2% de quota de pantalla.

Vist l’encert, Nova va seguir sumant títols a la seva oferta. A finals de maig va estrenar Amor de contrabando, protagonitzada pel mateix actor que Fatmagül, Engin Akyürek. Al setembre va arribar Ezel, basada en El comte de Montecristo, i al novembre Silá, una producció del 2006 que li està donant bons resultats (l’estrena va tenir 675.000 espectadors i un 3,8% de share ). A més, el canal va engegar el 2019 amb una altra proposta, Medcezir, basada en la sèrie adolescent nord-americana The OC. També ha anunciat la compra d’ El secreto de Feriha, un dels grans èxits de la ficció otomana a Llatinoamèrica, i Elif, protagonitzada per una nena separada de la seva mare, a més de Madre.

D’aquesta manera, la programació del canal, que es ven com la marca femenina del grup, se sustenta en produccions turques -les que tenen el millor horari, de 20.00 a 22.40 hores- que es combinen amb ficcions llatinoamericanes com Avenida Brazil o La ley del corazón.

Davant de l’ofensiva d’Atresmedia, a l’octubre Mediaset va decidir contraatacar i programar la seva primera sèrie turca a Divinity, la competència directa de Nova. Kara Sevda (Amor eterno) va ser l’escollida i se’n va fer una estrena multicanal: fins i tot Sálvame Limón va saltar de la graella de Telecinco per deixar el seu espai al primer capítol de la sèrie.

Les dades de la ficció estan sent bones en el context de la cadena, tot i que més baixes que les de Fatmagül. En la seva estrena a Divinity, el 23 d’octubre, va marcar un 2,2% de share i 247.000 espectadors, i fins a aquesta setmana ha registrat, de mitjana, un 3% de quota i 330.000 seguidors. Són xifres superiors a la mitjana anual (2% el 2018) i mensual (1,7% aquest gener) de la cadena. Un cop posada en marxa la història d’amor entre el Kemal i la Nihan, Mediaset ha continuat buscant entre l’oferta turca: ha estrenat Sühan: Venganza y amor, té en cartera Stiletto Vendetta i acaba d’anunciar Erkenci Kus.

Un fenomen global

La irrupció de les telenovel·les turques a Espanya arriba relativament tard en comparació amb altres països. A l’Amèrica Llatina són un fenomen des de fa mitja dècada (l’any 2014 la sèrie Las mil y una noches ja triomfava a Xile) i la seva popularitat ha fet que Turquia experimenti un increment de turistes llatinoamericans. Segons la principal associació d’hostalers turcs, Türob, en l’últim any el país ha registrat un augment del 70% de visitants arribats del Brasil, l’Argentina i Colòmbia principalment. Tot i que l’increment no es pot relacionar exclusivament amb les sèries, el president de l’associació, Timur Bayindir, es mostrava convençut que hi han jugat un paper important. “Les telenovel·les turques són bastant populars, especialment a l’Argentina i al Brasil, i la majoria s’emeten en horari de prime time. Algunes famílies llatinoamericanes bategen els seus fills amb els noms d’alguns dels seus personatges, com Elif o Onur. Seria interessant que les autoritats turques utilitzessin alguns dels actors principals d’aquestes sèries per promocionar Turquia en aquests països”, explicava recentment.

L'islam debat com trencar els tabús a la televisió

Aquesta fascinació també ha arribat al Pròxim Orient i als Balcans: l’any 2012 el govern de Macedònia va decidir reduir les hores d’emissió de ficcions turques per disminuir el seu impacte en la societat del país. I és que en molts casos les sèries que venen del país otomà van més enllà del simple entreteniment i són capaces de trencar tabús. El 2014 la cineasta grega Nina Maria Pashalidou va estrenar el documental Kismet. How soap operas changed the world, un treball que mostra com les telenovel·les turques han servit d’inspiració per a les dones del món àrab i han aconseguit, per exemple, que víctimes de violació denunciïn els seus agressors.