Andrew Mountbatten Windsor moria civilment per tercera vegada en les portades d’aquest divendres. La seva fotografia dins d’un cotxe policial, després de visitar la comissaria d’Aylsham, era tot un poema: per tal d’esquivar els flaixos dels fotògrafs, es va encongir al seient, però una càmera frontal el capta rebregat, com un conill paralitzat d’espant davant dels fars d’un jeep, tot ell papada per la postura forçada. El Daily Mail titulava “La caiguda” i escrivia que se’l veia “derrotat, avergonyit i atemorit”. El titular més cruel era el del Sun: “Ara sí que sua”. Feia referència a una cèlebre entrevista televisiva en la qual va afirmar que no perspirava per un problema mèdic. Altres mitjans recorden que és el primer membre de la reialesa d’alt rang a qui detenen en 350 anys. I l’escocès The National aprofitava per lluir el seu antimonarquisme, amb una fotografia d’Andreu al costat del seu germà, el rei Carles III, flanquejant la reina Elisabet i el titular “Què en sabien?”. La premsa més institucionalista, en canvi, tendeix a destacar la frase del monarca dient que la llei ha de seguir el seu curs. Però admeten que suposa el cop més fort a la imatge de la corona dels últims temps. Suposo que se’n pot dir normalitat democràtica, també.
Cal esperar les perquisicions policials, però l’estampa és d’aquelles que condemnen automàticament en l’imaginari col·lectiu i ens parla de la importància de les imatges. I parlem d’un home que ja atresorava en el seu haver una inquietant imatge agafant afectuosament per la cintura una jove de disset anys a la casa de Londres de Ghislaine Maxwell, qui va ser parella i còmplice de Jeffrey Epstein. I també una altra fotografia encara més preocupant, obtinguda dels arxius del corruptor de menors, en què se’l veu de quatre grapes, inclinat sobre una dona no identificada.
