Una tertúlia sota les banyes del règim de Franco
Dimecres a la nit la tertúlia d’actualitat La noche en 24 h de Xabier Fortes es va desplaçar fins a un lloc molt simbòlic per commemorar els 50 anys de la mort de Franco i la transició a la democràcia. Van emetre el programa des del vestíbul del famós Pazo de Meirás, la residència d’estiu del dictador i el lloc on se celebraven els consells de ministres durant els mesos de juliol i agost. La finca va ser reconstruïda per la novel·lista i assagista Emilia Pardo Bazán, una de les intel·lectuals precursores del feminisme a Espanya. Però les autoritats i els cacics locals de Galícia van legitimar un espoli perquè el pazo es convertís en patrimoni personal de Franco i la seva família. L’any 2020 la justícia el va retornar al patrimoni públic declarant nul·la la donació i falsa venda. Com que encara hi ha litigis pendents amb els hereus del dictador, la idea televisiva de fer el programa des d’allà va resultar més aviat inquietant.
Xabier Fortes, envoltat pels tertulians, comentava que des d’on eren podien veure el bust de Franco que presidia les escalinates que condueixen a les dependències de la finca. “Parece que nos esté mirando”, va comentar. El bust de Franco no apareixia en el pla de la tertúlia, però la realització el mostrava per deixar constància de la presència amenaçadora del dictador. La penombra de la sala, la reverberació del so i la fredor del lloc convertien l’escenari en un decorat d’una pel·lícula de por. A poc a poc anàvem veient totes les banyes dels trofeus de caça. Caps de cérvols i desenes de caparrons de cabirols penjaven de les parets. No tots els tertulians es van sentir gaire còmodes en aquell context. Nativel Preciado va comentar: “El pazo es precioso. Pero pensar en todo lo que ocurrió aquí, a mí me da un poco de escalofrío y de malas vibraciones, sinceramente”. Fortes hi feia broma: “¿No habrás escuchado algunas voces?” Jesús Maraña també va reconèixer que no gosaria mai passar la nit allà. I la periodista Lourdes Pérez va compartir el malestar destacant el valor de la simbologia i l’exercici de poder que representava aquella decoració que els queia al damunt.
La tertúlia i l'anàlisi del règim franquista van ser interessants i pedagògiques. El context va ser acurat. Però l’entorn escollit provocava ambivalència. Un espai que manté intacta la iconografia franquista condiciona el relat. L’historiador Julián Casanova es mostrava molt satisfet de ser en un “lloc històric”. I aquí és on comença a aparèixer el risc de museïtzar l’espai. Malgrat tot, el programa era la clara representació, sense voler-ho, d’un fenomen més profund. La manera com en democràcia hem conviscut amb els vestigis i els privilegis del franquisme i els hem normalitzat. Aquell entorn era la prova flagrant d’una transició incompleta i mal feta, que va deixar intactes els espais, els símbols i els imaginaris d’ideologia feixista. La noche en 24 h demostrava com els residus de la dictadura i les concessions a la família Franco encara formen part del paisatge cultural i institucional.
