Torna-la a tocar, Piqué
Ràdio l'Escala acull, des de fa un quart de segle, un dels programes més veterans de música nostàlgica
"No xerris tant! Posa més música!" A Jordi Piqué li havien encarregat que expliqués curiositats de l'Escala a l'emissora municipal. Era un veterà professor de primària, així que coneixia la lletra menuda d'una vila que l'havia vist néixer 49 anys enrere. Les anècdotes agradaven, però els separadors musicals encara triomfaven més. Era l'any 1995 i mentre el grunge i el hip-hop dominaven el paisatge musical gràcies als tentacles de l'MTV, Piqué rescatava música dels 50, 60 i 70 des de la seva modesta antena empordanesa. Vint-i-cinc anys després, el programa Torna-la a tocar, Sam s'ha convertit en una institució de la ràdio local: tretze emissores d'arreu de Catalunya hi connecten i l'espai és un recordatori de com les emissores municipals no són només una pedrera per als més joves, sinó també refugi dels dipositaris de la memòria viscuda local.
"No tinc cap intenció de plegar. Mentre el cos aguanti... m'agrada fer-ho", explica Piqué. De fet, el programa va avançant cronològicament per la història de la música i voldria arribar fins al 1979. Aquell va ser l'any que les obligacions d'adult van començar a desenganxar-lo d'una música que havia mamat des de ben petit: el seu pare era guitarrista aficionat i amant de la música mexicana. "Los Panchos era el seu grup preferit, i també el meu", detalla el locutor, orgullós perquè el pare va traduir Recuerdos de Ipacarai al català, i Els Pescadors de l'Escala la van incorporar al seu repertori.
En les últimes setmanes, el programa ha anat emetent dedicatòries d'alguns dels músics més cèlebres d'aquesta època. Tot va començar amb el Dúo Dinámico. Havien de venir al Liceu per fer un concert i Piqué ja tenia l'entrada des de feia més de mig any. Com que el seu cosí és Ricard Reguant, havia arranjat poder anar als camerinos a saludar i demanar una breu dedicatòria. Però el covid va forçar la suspensió del concert, així que va escriure'ls una carta. La resposta anava signada "Ramón". I sí, era Ramón Arcusa. Piqué es va animar: si ell li havia escrit, ¿podia demanar-li que també ho fes Manolo de la Calva? A partir d'aquí, van seguir Pekenikes, Estudiantes, Los Canarios, Paloma San Basilio... i fins a una cinquantena d'artistes més. Dels pocs que s'han resistit a la tenacitat constant del locutor, hi ha Teddy Bautista. Els seus problemes legals probablement l'han fet decantar per mantenir un perfil públic baix.
"Un dels que he contactat s'ha ofert a venir i cantar", revela Piqué, que evita donar noms per no crear greuges comparatius. "Un altre m'envia vídeos i àudios, per si els vull passar. Deixant de banda tres o quatre casos concrets, la majoria han mostrat una gran amabilitat. La Década Prodigiosa m'ha ofert una entrevista, si la vull". A banda de les dedicatòries, han fet també unes càpsules musicals. I amb Canal 10 de l'Empordà han fet un muntatge combinant dedicatòries i videoclips.
Tot i que el programa ha complert aquesta temporada un quart de segle, la implicació del radiofonista amb l'emissora arrenca de molt abans. "Jo vaig començar poc després que es posés en marxa. De quan giraves un carrer i ja no la senties. Em van demanar si podia ajudar als informatius, i m'hi vaig enganxar. Vaig fer un concurs l'any 1984, un programa musical, col·laboracions a altres espais..."
L'algoritme de passejar
Si Spotify té algoritmes i rastrejadors per saber què ens agrada o no, Piqué té un mètode molt més rupestre, però igualment efectiu: quan passeja per l'Escala no és infreqüent que li comentin algun aspecte del programa. "En general, són gent de la meva edat, esclar. Però també n'hi ha de més joves. Com que tothom em coneix, em diuen coses. I jo els replico. Recordo una dona, que ja és morta, que un dia em va renyar: «Mai no em poses Mirando al mar!» I jo li vaig dir: «No em vas escoltar la setmana passada, oi?»" Amb els anys, el radiofonista ha anat afinant la selecció i ja sap quins són els clàssics que mai no fallen.
També ell ha sucumbit, per cert, al corró dels temps. Fa poc es venia fins a 400 CDs de la seva col·lecció, a mig euro per unitat, perquè es mengen massa espai. "A Spotify ho tinc tot. Això sí, no renuncio a anar a la ràdio. Hi ha un company meu, que fa les havaneres, que ho grava a casa amb l'Audacity. A mi encara m'agrada fer el passeig fins a la ràdio i seure al locutori. Penso que si jo també escolto la música, tot flueix millor".
