Mèdia 21/09/2021

Les tres (estretes) escletxes per protegir el català a l'audiovisual

Des de Junts s'opta per desafiar l'Estat amb un decret llei propi, mentre que ERC confia en la negociació

4 min
Netflix serà una de les plataformes que haurà de contribuir a finançar RTVE.

BarcelonaLa filtració de l'esborrany de llei audiovisual que el govern espanyol vol dur al consell de ministres ha tornat a disparar les alarmes perquè no s'hi recull ni una sola mesura de les proposades per la Generalitat per garantir la protecció del català, fins i tot després de la segona ronda d'al·legacions. Al moll de l'os de la polèmica hi ha el fet que la llei obliga les plataformes a incloure obra espanyola als seus catàlegs i també a finançar produccions locals, però permet que tot aquest suport vagi exclusivament cap a l'audiovisual en castellà, perquè no fixa cap quota obligatòria per a les llengües cooficials.

A partir d'aquí s'obren tres escletxes incertes. I els partits del Govern no tenen una posició unitària sobre quina ha de ser la prioritària, sobre quina permet clavar-hi una palanca per obrir un esvoranc en el plantejament uniformitzador actual.

La primera és la de la negociació entre governs. Tot i que ja entrem a la fase in extremis –es creia que el text podia aterrar al consell de ministres aquest dimarts mateix–, fonts d'Esquerra consideren que encara hi ha marge per introduir-hi alguna previsió per al català. Un dels negociadors d'aquest afer amb l'Estat amb qui ha parlat l'ARA detecta un cert canvi d'actitud negociadora en el cos tècnic amb qui s'ha estat parlant i atribueix el nou to a la pressió que s'ha pogut traslladar des de les més altes esferes, que inclouen la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el mateix president, Pere Aragonès.

De moment, aquest dimarts la vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, ha deixat entreveure la possibilitat de concedir algun gest en relació amb les peticions catalanes. "El govern està absolutament compromès amb les llengües cooficials", ha declarat en roda de premsa posterior al consell de ministres. "Tots els projectes normatius intentaran protegir aquest element de riquesa. El que es porti [al consell de ministres] serà escrupolós amb les competències de les comunitats i amb la possibilitat d'establir altres mesures de protecció de les llengües cooficials, dins el seu àmbit de competències. En aquest sentit, estem enllestint l'anàlisi de comentaris que hem rebut durant l'audiència pública per polir el document".

La segona escletxa, si el text finalment és aprovat pel consell de ministres, seria aconseguir modificar-lo durant la tramitació parlamentària. Però tant ERC com Junts admeten que és la via més impracticable. Consideren que, si el català es converteix en un tema de discòrdia, al PSOE no li faltaran voluntaris disposats a aprovar-li el text, en referència sobretot al PP i Ciutadans. Fonts d'Esquerra asseguren que si la llei queda finalment com apareix a l'esborrany actual, "això marcarà un abans i un després" en la relació amb el PSOE. Però el partit, de moment, no ha oficialitzat que això hagi de comportar la retirada de suport parlamentari als socialistes. "Que ningú doni per segur el vot d'ERC per a res", ha advertit en roda de premsa Gabriel Rufián, parlant sobre el seu suport als pressupostos. I, en aquest sentit, ha demanat passos de l'executiu en normes com la llei de l'audiovisual. Els republicans, en tot cas, són conscients que la seva defensa de la taula de negociació es complica si no aconsegueixen algun gest de Sánchez en aquesta matèria.

Mentrestant, el PSC assegura que segueix el tema discretament. "Hi treballem, des de fa setmanes, amb el grup parlamentari socialista a Madrid", explica la diputada Alícia Romero. "Creiem que hi ha espai per a millores de diferents tipus i voldríem que hi hagués un gest cap a les llengües cooficials, que podria ser efectivament en forma de percentatge. N'hem parlat també amb el govern espanyol. Des del PSC defensem la llengua, com hem demostrat sempre, començant per la immersió, i ara volem explorar totes les opcions disponibles".

L'Estat vol seduir les plataformes

Un dels problemes per introduir les mesures de protecció al català és que l'Estat està determinat a aconseguir que Madrid sigui la ciutat de referència al sud d'Europa per a les plataformes i no està disposat a violentar-les. És significatiu, per exemple, que l'esborrany només els demana un 5% del seu pressupost com a suport a l'audiovisual espanyol, mentre que a Itàlia el percentatge arriba fins al 17% i a França s'enfila fins al 25%.

Finalment, queda la tercera via, consistent en jugar a l'atac i impulsar un decret llei de la Generalitat on es fixi el suport que han de prestar les plataformes en streaming i d'intercanvi de vídeos a l'audiovisual. És l'opció preferida de Junts. Un dels defensors d'aquesta estratègia és el president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher. "L'Estatut ens permet aplicar directament una directiva europea, si resulta que supera una normativa bàsica de l'Estat, com és el cas. Doncs fem-ho. Tenim competències compartides en mitjans de comunicació, i exclusives en matèria de llengua pròpia. La capacitat normativa, quan la tens, l'has d'exercir".

El principal obstacle per a aquesta solució és que l'Estat, molt probablement, recorreria el text. Loppacher és conscient d'aquesta possibilitat però, tot i així, creu que cal intentar-ho. "Fins i tot si ho recorren, pot passar que ho suspenguin... o que no. I tenim casos recents en què no ho han suspès. Doncs bé, si no ho suspenen, aleshores pots negociar. I és molt diferent negociar tenint una llei pròpia que no pas partint de la seva norma bàsica".

Aquest decret –redactat per l'anterior secretari de Comunicació, Antoni Molons– està preparat, però guardat en un calaix, perquè Esquerra considera que l'actualització de la llei, que data del 2005, s'ha de fer seguint el tràmit parlamentari habitual per aconseguir el màxim consens. "No perdem l'objectiu: el que cal és introduir quotes dins la llei general de l'audiovisual i fer que les plataformes incloguin el català com a llengua d'ús, evitar la invasió competencial i millorar el finançament de l'audiovisual. És l'objectiu que ens ocupa i no ens podem distreure d'aquest fet", explica Oriol Duran, secretari de Comunicació. El text fins i tot va rebre el vistiplau de l'àrea jurídica de Presidència. I des de Junts es té el convenciment que qui dispara primer, dispara dos cops.

Vora 20 milions per a obres en català, basc i gallec

Són moltes les veus que han denunciat les conseqüències funestes per al català si la nova llei no inclou proteccions específiques per a les llengües cooficials. Però, en canvi, no hi ha cap estudi que –ni que sigui en un esclat d'optimisme– hagi cartografiat què significaria a la pràctica si finalment l'Estat acceptés que una part del suport a l'audiovisual espanyol anés a parar a obres en català, basc i gallec. En aquest sentit, el text preveu que les plataformes dediquin un 5% del seu pressupost a finançar l'audiovisual espanyol i que el 15% del seu catàleg sigui producció europea filmada en alguna de les llengües oficials de l'Estat. La pretensió catalana és que la meitat d'aquests percentatges vagin a parar al català, el basc i el gallec.

El primer obstacle per apamar què significaria això és la incertesa al voltant de les dades. Les plataformes no han revelat els seus ingressos a Espanya, per exemple, però es poden fer algunes estimacions. La líder Netflix tenia, per exemple, 4.175.000 usuaris al final de l'any 2020. A una mitjana de 10 euros mensuals –té tarifes de 8, 12 i 16 euros–, serien 500 milions anuals, així que el 5% de contribució equivaldrien a 25 milions d'euros. Al català li tocaria –per població i producció– la major part dels 12,5 milions d'euros del 50% reservat que es demana. Fent l'extrapolació al conjunt de plataformes, es podria estar parlant d'una aportació de 19 milions d'euros per al català, basc i gallec.

Però els beneficis anirien més enllà. Una de les mesures que es demanen és obligar a incloure la versió catalana d'una obra, si aquesta ja està disponible perquè s'ha doblat per al cinema o per a TV3. D'altra banda, les previsions sobre procedència d'obra europea al catàleg ajudarien a fer que les pel·lícules i sèries en llengua cooficial gaudissin de més facilitats a l'hora d'estar disponibles per al públic a través d'aquesta finestra de distribució (i poguessin comptar, esclar, amb una nova via d'ingressos).

stats