Una trolejada al Suprem dels EUA per defensar la paròdia

La paròdia és un recurs i, per tant, seria absurd analitzar-la en la seva literalitat. És com explicar un poema, o un acudit: impossible fer-ho sense esbudellar-lo. Un home als Estats Units va fer una pàgina de Facebook que imitava la de la policia local del seu poble, amb notícies falses com ara que els agents vigilaven perquè la gent no donés menjar als sensesostre: ja que no els podien fer fora, matar-los de gana era ja l'única alternativa possible. El cas no va arribar judicialment enlloc, però l'autor dels acudits considera que es van conculcar els seus drets a la llibertat d'expressió i ha iniciat un pols judicial contra la policia. De moment, sense èxit. I aquí és on entra en joc la cèlebre publicació satírica The Onion, que precisament es dedica a publicar notícies falses, òbviament paròdiques. Els seus responsables han fet arribar una petició al Tribunal Suprem dels Estats Units que examina el cas. Són 18 pàgines plenes de substància legal sobre per què no s'hauria de prohibir la sàtira, només que escrites de la manera més satírica possible. Es presenten dient que tenen diversos trilions de lectors i controlen les principals línies navals del món. Anomenen els jutges com a "setciències del llatí" i deixen anar unes quantes llatinades absurdes (per assenyalar-ne, esclar, la pompositat que sovint fan servir de muralla).

Més enllà de les gracietes, el text de The Onion assenyala el punt clau: perquè la paròdia funcioni ha d'imitar la realitat. I ja ens diu molt, dels temps que vivim, que els ciutadans veiem coses per les xarxes que ens obliguen a fer l'esforç de confirmar-les, de tan extemporànies com semblen. I també que algú hagi de passar ni que sigui quatre nits a la presó pel fet d'explicar un acudit sense fer explícit que, efectivament, es tractava d'humor.