Trump i el miratge de la memòria infinita d’internet

La Universitat de Harvard ha celebrat aquesta setmana una marató peculiar: no es tractava de córrer els 42 quilòmetres i els 195 metres de propina, sinó de passar-se el dia capturant les bases de dades governamentals en matèria de salut i posant-les a recer. Temen que Donald Trump faci desaparèixer tot de recursos útils als equips de recerca, perquè, ja se sap, el mètode científic i la testosterona governativa no casen especialment bé. No és una por en abstracte, perquè han detectat que alguns dels fons documentals han deixat d’estar disponibles. Després de segles en què el coneixement humà s’emmagatzemava en suports peribles o inflamables –el cervell humà, els llibres, les cintes de vídeo–, l’arribada d’internet va crear la il·lusió vana que la memòria de la civilització ja podia ser eterna. Com si els servidors no es poguessin destruir o una mà conscient no pogués esborrar el rastre d’una publicació. Per això la comunitat de Harvard es va passar un munt d’hores traslladant els arxius digitals governamentals accessibles a servidors propis, a recer de les peülles de Trump.

Des de fa més de 70 anys, els Estats Units han publicat un informe setmanal amb les causes de mortalitat al país. Aquest dimarts una eina que va ser fonamental per detectar l’expansió de l’hepatitis i els primers casos de la sida va fallar a la seva cita per primer cop. A la web que l’hostatja s’hi llegeix un missatge lacònic i sinistre: “La pàgina s’està modificant per complir amb les ordres executives del president Trump”. El megalòman en cap té moltes maneres de fer política hostil amb la informació. La pressió als mitjans de comunicació és una de les vies que està emprenent. Però n’hi ha d’altres, més discretes, que poden tenir conseqüències igualment nefastes.