Memorabilia

¿Un clauer i un adhesiu poden explicar la història de TV3?

La CCMA ha generat al llarg dels anys un cabal ingent de marxandatge corporatiu

Alguns dels objectes de TV3
20/07/2023
4 min

Com oblidar el Vostè jutja! És aquell programa mític de Joaquim Maria Puyal –emès per TV3 entre 1985 i 1987– en què un dilema ètic es discutia en format de judici fictici. Hi havia un jutge, el recordat Rafeques de Carles Canut, i el veredicte l’emetia un jurat popular. Si en formaves part t’enduies a casa una placa de bronze a tall de recordatori commemoratiu. Pensant en aquell programa, a vegades m'he preguntat què se n’ha fet, d’aquelles plaques. Algú les conserva encara? Què n’han fet els familiars? Doncs bé, avui, trenta-cinc anys després, si ets nostàlgic o una mica fetitxista, pots comprar una d’aquestes plaques del Vostè jutja a Todocolección.net per dotze euros. I si el teu pressupost és més limitat, què et sembla un adhesiu del programa per cinquanta cèntims? És el marxandatge, sí, el material promocional, sovint efímer però també molt sovint pensat per persistir, que les empreses ideen i difonen amb intencions publicitàries i de fidelització de marca. Doncs la història de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio –enguany capbussades en la celebració dels quaranta anys– també pot explicar-se a través dels objectes i els papers que la seva imatge corporativa i els seus programes han generat al llarg dels anys. Al meu arxiu de documentació periodística i publicitària en tinc un bon grapat.

Un ninot del Dragui.

Adhesius, bolígrafs, postals, encenedors, clauers, cendrers, tasses, moneders, tota mena de complements de roba, pins, xapes, rellotges, jocs de taula, ninotets... Es podria fer una gran col·lecció només amb els llibres que s’han editat sobre programes i sèries de TV3. També amb les cassets, els discos i els CD. Una col·lecció bonica és la dels ninots de PVC de sèries infantils com Els bobobobs, Història de Catalunya, El món màgic del màgic Bruffi, Kiu i els seus amics i el Club Super3, esclar, potser el rei del marxandatge! Els ninotets del Petri, la Noti, la Nets i el Tomàtic. Però també els pins, el guant –una peça de col·leccionista difícil de trobar–, la casset de Clubifaximàtic, tota mena de revistes i butlletins, i el Mic, esclar, l'estrella més recent del club. Els discos i el peluix del Mic són un imprescindible a totes les botigues de joguines!

Els objectes i els papers són testimonis de l’existència de sèries i programes històrics. Blanc o negre, Tres pics i repicó, Tres i l’astròleg, Nissaga de poder, Àgora, Dos quarts de Bachs, Dit i fet o Filiprim, potser el programa que més marxandatge va generar: postals, ninots, un joc de taula, revistes i les seves fabuloses agendes anuals, injectades amb la personalitat dels seus irrepetibles guionistes, Perich, Tom i Romeu. La creativitat visual i el disseny gràfic són, de fet, un altre dels mèrits essencials del marxandatge corporatiu que avui ens ocupa. Així, els vells clauers i adhesius amb els diferents logotips de Catalunya Ràdio, TV3 i el canal 33 expliquen l’evolució i la història de la casa i també són testimonis gràfics de primera. I com oblidar, per cert, aquell separador de continguts musical amb els tres mistos ballarins!

Un arxiu encara per fer

Un llunyà capítol del programa Toc de llum, que amb càpsules treia partit de l’impressionant arxiu d’imatges de TV3, ens presentava Xavier Terrades, interventor dels informatius de la casa i guardià d’una important col·lecció d’objectes i papers de TV3 i Catalunya Ràdio. Retirat de la tele des del 2014, m’explica que conserva com un tresor la col·lecció. Treballador de TV3 des d’abans de la primera emissió, Terrades va tenir la vista de conservar una mostra molt representativa del marxandatge que l’emissora anava generant gràcies sobretot al departament de màrqueting i a les iniciatives particulars dels diversos programes. ¿Algunes joies del seu arxiu? A banda dels objectes més previsibles, val la pena mencionar un tovalló de paper amb el rebut que el periodista Carles Bosch –director de Balseros i Bicicleta cullera poma i ànima durant molts anys del 30 minuts– va signar per llogar uns camells per arribar a l'Afganistan en temps de la intervenció militar soviètica al país del Pròxim Orient. “M’hauria agradat que es pogués fer un arxiu, un museu o alguna cosa similar, però no vaig detectar mai la intenció de fer-ho possible”, lamenta. Per sort, la col·lecció particular Terrades continua intacta.

Esther Garcia Marquès, responsable de l’arxiu corporatiu, administratiu i de gestió de Televisió de Catalunya, m’explica que des de fa dos o tres anys s’han començat a aplegar aquesta mena de documents i objectes. Encara avui la mostra guardada –encara no inventariada ni descrita– és anecdòtica i es nodreix de les donacions fetes sobretot per treballadors de la casa que troben un objecte i el porten per conservar-lo. ¿Una aportació recent? La guardiola d’El gran dictat. També en formen part els trofeus que els diferents programes de TV3 han anat guanyant amb els anys i que s’han quedat entre les parets de l’edifici de Sant Joan Despí. “No creiem que aquesta tasca sigui estrictament de l’arxiu corporatiu, però vèiem que, per desgràcia, cap departament ho va fer des de l’inici i que si no ho començàvem a fer moltes coses es perdrien”. Garcia em recorda que la web de la CCMA té una pestanya que és la botiga virtual. L’oferta actual es concreta bàsicament en tota mena de gadgets d’Eufòria: xancletes, auriculars, carregadors, gorres, samarretes... També hi pots comprar els llibres de Crims i Ja t’ho faràs, els DVD de Merlí i Cites, tasses de l’Està passant i una bona gamma de tasses i samarretes de l’extint FAQS. Ah! I unes sabatilles d’El búnquer, de Catalunya Ràdio. Cal tenir present que TVC va tenir durant anys botiga física pròpia. La recordo com si fos ahir, a la Diagonal, entre Via Augusta i el carrer Minerva.

La Biblioteca de Catalunya s’ha volgut afegir a la celebració dels quaranta anys de TV3 i Catalunya Ràdio amb un tuit de fa poc en què revela que té una mostra representativa del marxandatge de la corporació. M’ho explica Mercè Comas, del servei d’accés i obtenció de documents. Són fulletons, butlletins, adhesius i alguna revista que formen part de la Unitat Gràfica de la Biblioteca en l’apartat d’objectes i papers efímers catalogats en el fons anònim. És a dir, que se'n desconeix la procedència: segurament són fruit de donacions.

stats