A la cuina del primer ministre
No fa ni deu mesos que es va inaugurar un nou canal de televisió al Regne Unit: TalkTV. La cadena suposa el retorn del magnat de la comunicació Rupert Murdoch al negoci de la informació televisiva britànica després que l’autoritat reguladora de la competència l’obligués a desfer-se de Sky News.
De moment, l’èxit de la nova plataforma és més aviat magre i té uns índexs d’audiència irrellevants. Tot i així, TalkTV va comptar dijous passat amb la presència del primer ministre Rishi Sunak i, l’endemà, amb la de l’ex primer ministre Boris Johnson.
Sunak va ser entrevistat a Uncensored per Piers Morgan. El periodista ha reaparegut a TalkTV després de dimitir d'ITV per les crítiques que va rebre per menysprear Meghan Markle. Morgan és audaç, ràpid i prepotent. Practica una dialèctica agressiva. Pot ser cruel i irradia una altivesa que dissimula amb falsa camaraderia. Els interlocutors el temen. El plató improvisat es va instal·lar a la cuina del número 10 de Downing Street, al costat de la llar de foc històrica rehabilitada amb un gust exquisit. L’entrevista va començar amb un desafiament: “Boris Johnson em va prometre en múltiples ocasions una entrevista i es va acabar amagant dins una nevera per no trobar-se amb mi. Em pot garantir que en els pròxims trenta-cinc minuts no s’amagarà en aquesta nevera?” Sunak s’hi va comprometre i fins i tot el va convidar a mirar si hi trobaven alguna cosa a dins si li agafava gana. El periodista li va recordar aquell peix autòmat que tenia Tony Blair al seu despatx que cantava Don’t worry, be happy. “Quin és el seu equivalent?” I el primer ministre va respondre: “Tinc la meva dona. Però ella no canta”. Morgan va apuntar als detalls més específics de la sanitat pública i als punts més dèbils de la gestió de Sunak. No va perdre el to cordial, però no l'hi va posar fàcil i el primer ministre es va desviure per fer aclariments.
L’endemà, Nadine Dorries va entrevistar Boris Johnson. Era la seva primera aparició pública després de plegar del càrrec. La presentadora va ser secretària d’estat de Cultura i Mitjans de Comunicació durant el mandat de Johnson. Ara lidera Friday night with Nadine, un programa esperpèntic. Dorries va presentar Johnson dient “el meu amic”, i a totes les referències hi afegia el possessiu al davant: “El meu programa", “el meu convidat”, “la meva entrevista en exclusiva”. L’entrevista era enllaunada i n’anava emetent fragments que comentaven tres col·laboradors. A mig programa, per cert, els va servir una ampolla de vi per brindar. Quan Johnson va aparèixer al plató, Dorries se li va tirar al coll per abraçar-lo com si hagués tornat d’una guerra. Va defensar-lo repetidament de l’escàndol de les festes durant el confinament i va afirmar que la mala gestió sanitària va ser una percepció creada pels mitjans de comunicació. Dorries es va referir sempre al Partit Conservador en primera persona del plural i es va permetre una destralada contra Sunak. Va fer veure que donava pas a un fragment de la conversa amb Piers Morgan i van inserir unes imatges d’un robot amb forma de gos en una comparativa al·legòrica. Dorries va demanar disculpes rient, adduint que eren coses de l’estrena.
L’estil de Rupert Murdoch no ha perdut la seva essència. I és significatiu com, tot i la manca de rellevància i influència social de la nova televisió, el poder prefereix fer-hi acte de presència i, si cal, deixar-los passar fins a la cuina.
