Els directors del '30 minuts' sobre l'escola inclusiva: "No qüestionem el model. Mostrem les dificultats"

BarcelonaDesprés que l'AFFAC, la federació que aplega totes les associacions de famílies d’alumnes dels centres públics catalans, mostrés el seu descontentament per l'enfocament del 30 minuts dedicat a l'escola inclusiva, els directors del reportatge han defensat la seva feina. Carla Gracia i Albert Folk asseguren a l'ARA que en cap moment posen en dubte el model de l'escola inclusiva, sinó que volen mostrar les dificultats que hi ha per desplegar-lo amb totes les garanties. Quan l'ARA va recollir les queixes de les AFA d'escoles públiques, TV3 va declinar fer cap comentari sobre la polèmica, motiu pel qual el punt de vista dels autors del 30 minuts no apareixia en l'article.

"Creiem en l’escola inclusiva. L’entenem com un dret irrenunciable i com una fita imprescindible per a qualsevol societat que es vulgui justa i cohesionada. Per això vam fer L’escola inclusiva, el reportatge emès al 30 minuts de TV3: no per qüestionar el model, sinó per mostrar amb honestedat les dificultats que impedeixen que aquest dret es pugui exercir de forma real i digna", argumenten Gracia i Folk. Els dos directors remarquen: "Com a periodistes, teníem la responsabilitat de posar el focus en aquells casos que no troben resposta, ni veu, ni espai per ser escoltats". "Mostrar el patiment no és debilitar un model, sinó assenyalar allò que cal millorar per fer-lo real", afegeixen.

En la seva queixa, les AFA dels col·legis públics asseguraven que el plantejament del reportatge posava en perill la feina feta perquè la comunitat i la societat entenguin que el sistema educatiu no és només un benefici per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Els responsables del documental rebutgen aquest argument i remarquen que assenyalar els punts dèbils del sistema no és posar-lo en dubte sinó intentar reforçar-lo. "La inclusió no és el problema. El problema és la manca de recursos per fer-la viable. Això no ho diem només nosaltres: ho diuen famílies, mestres, especialistes i la mateixa direcció general d’Inclusió", diuen els dos periodistes. En aquest sentit, indiquen que en menys de deu anys el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials s’ha duplicat a Catalunya (de 15.000 a més de 32.000), però els recursos no han crescut en proporció.

Els periodistes asseguren que els preocupa que els col·lectius i sindicats que s'han queixat "hagin centrat el debat en el reportatge i no en allò que aquest denuncia". "Parlar de les dificultats no és atacar la inclusió. És defensar-la. Amb convicció, amb responsabilitat i amb respecte per totes les persones que, des de fa anys, lluiten per fer-la possible", conclouen.