Més sanitat i menys miracles
Dimecres al matí la notícia de l’arribada des de Mèxic d’un nen de dos anys a Barcelona per ser operat d’un tumor cerebral a Sant Joan de Déu ocupava un espai prioritari en els magazins. A Espejo público el cas era utilitzat com a esquer per mantenir l’audiència pendent de la informació, esperant que la criatura arribés a l’hospital. “Vamos a seguir al minuto su llegada a España”, deia una de les redactores, i connectaven en directe amb les portes del centre sanitari perquè ens informessin de les últimes novetats. “Un ángel para Óliver”, titulaven en el programa en referència a l’empresari salvador. Per acompanyar la informació, des de primera hora del matí posaven imatges del nen, fotografies i vídeos, perquè coneguéssim el protagonista. La criatura apareixia amb la cara sense pixelar en la immensa majoria de les ocasions. El pare es comprometia davant dels micròfons a facilitar diàriament un informe mèdic del seu fill “com a agraïment al suport dels mitjans”.
L’element que ha provocat tanta atenció és que el viatge amb avió medicalitzat per portar el nen de Mèxic fins a Barcelona l’ha pagat un empresari espanyol que es vol mantenir en l’anonimat. Aquesta persona hauria donat els 200.000 euros del cost del transport especial amb la condició que no es revelés la seva identitat. I aquí hi havia el gran espectacle: admirar-se del multimilionari que havia salvat la vida a la criatura. “Un gesto que le ha salvado la vida”, deien a Antena 3 noticias. A Telecinco, a El programa de Ana Rosa el tractament era pràcticament el mateix. Idèntiques imatges del nen i mateixa expectativa. Un tertulià orgullós destacava: “¡Qué fuerza tiene la prensa, eh!”, content que l’empresari hagués conegut la història de desesperació dels pares a través del diari. El terme empresari per parlar d’una persona que dona els diners també té connotacions gairebé feudals que subratlla l’estatus d’uns i altres.
Tal com es repetia el mantra de l’empresari generós, una vegada més s’ha acabat associant a la solidaritat d’un potentat una mena de miracle mèdic. El nen, fill de pare malagueny, serà intervingut en un hospital públic que està dotat dels equipaments i professionals necessaris. L’Hospital Sant Joan de Déu atén diàriament casos de nens d’arreu del món i del país.
Explotar la imatge del nen de Mèxic en bucle, fer-ne un seguiment continuat i afegir-hi el suspens del resultat de l’operació és una vulneració dels drets de la criatura que no té res a veure amb la transferència econòmica del milionari. I això distorsiona la realitat de la medicina pública i la dels nens amb càncer. S’acaba vinculant l’atenció sanitària i la possible curació a la caritat de la gent rica o, senzillament, a l’estatus econòmic dels pacients. Es crea la falsa percepció que fer espectacle de la malaltia salva vides i que la intervenció providencial d’un magnat solidari facilita una atenció mèdica a la qual només uns pocs afortunats poden accedir. S’ha de posar més el focus en la tasca de Sant Joan de Déu i la sanitat que tenim i menys en els miracles dels empresaris.
