Els moments més emotius de La Marató, que frega els 10 milions recaptats

BarcelonaMalauradament, el càncer és una malaltia que toca molt de prop la majoria de la població, ja que es tracta d'un conjunt d'afeccions amb una gran incidència. Enguany, La Marató, que celebra la seva 34a edició, ha volgut donar un nou impuls a la investigació contra el càncer i per sisena vegada s'ha conjurat per recaptar fons que permetin reforçar una recerca que pot acabar sent essencial per salvar pacients i millorar-ne la qualitat de vida. L'últim marcador de la nit s'ha desvelat passades les dues de la matinada, en el moment d'acomiadar la gala presentada per Ramon Pellicer. La quantitat recaptada fins aleshores era de 9.741.627 euros.

Com acostuma a passar, les maratons dedicades al càncer són algunes de les que més solidaritat conciten. L'any passat, per exemple, dedicada a les malalties respiratòries, al final de la nit s'havien recollit tan sols 6.434.613 euros. L'augment, per tant, és considerable i les donacions resten obertes fins al 31 de març, que és quan es donarà a conèixer la xifra definitiva. En tot cas, queda notablement per sota de la del 2018 –l'últim cop que es va centrar aquesta iniciativa en el càncer–, quan es van aconseguir 15.028.252 euros, rècord històric de la veterana cita.

Andrea Fuentes i Josep Maria Mainat

Quan el càncer afecta els que més estimes

Dos dels rostres famosos que han compartit la seva experiència amb el càncer han sigut el productor televisiu Josep Maria Mainat i la seleccionadora de natació sincronitzada d’Espanya Andrea Fuentes. Tots dos han conversat sobre com la malaltia ha estat a prop d’ells a través de diferents familiars i amics. "El càncer sempre m’ha perseguit. No és una cosa que els passa als altres. És una cosa que ens passa a tots i, a més a més, sense avisar i en el moment més inoportú", reflexiona Mainat, que aquest any va perdre el seu amic i soci Toni Cruz a causa d'un tumor cerebral. "Jo també tinc aquesta sensació, que m’ha perseguit, i és com: «Deixa’m en pau!»", explica Fuentes, que detalla que tant el seu pare com la germana van tenir càncer i van morir a causa d'aquesta malaltia. L’exesportista detalla que a causa dels seus antecedents familiars els metges li van recomanar que cada tres anys es fes una colonoscòpia per poder fer detecció precoç de possible càncer. Fuentes admet que la por ha provocat que hagi evitat fer-se la prova. El vídeo acaba amb l'entrenadora prometent-li a Mainat que es farà la prova.

Trobada entre supervivents del càncer

Fina Brunet, Núria Bacardit, Pep Anton Muñoz i Juan Avellaneda demanen apostar per la prevenció

Un altre dels moments intensos de La Marató ha sigut la trobada entre quatre rostres molt populars que han superat un càncer. Les periodistes Fina Brunet i Núria Bacardit, l'actor Pep Antón Muñoz i el dissenyador Juan Avellaneda han compartit les seves experiències i han arribat a una conclusió comuna: la prevenció és fonamental. Brunet ha explicat la dura feina de recuperació que ha fet després que l'operessin d'un tumor cerebral, una cirurgia de set hores. "Quan et toquen el cervell, tornar-lo a posar en marxa no és tan fàcil. El doctor em va dir que havia de fer llistes de coses. Ara em llevo, esmorzo, trec la tauleta i faig sudokus. Cada dia faig una cosa diferent per fer funcionar el cap", ha detallat. Per la seva banda, Avellaneda ha admès que després de força temps sense voler explicar que havia tingut un càncer de testicle ha entès que compartir el seu diagnòstic és important per conscienciar la població, especialment els homes.

La insistència de l'Anna

L'odissea per aconseguir un diagnòstic

Anna Cabarrocas va haver d'insistir molt per aconseguir un diagnòstic, ja que diversos metges li van dir que no li passava res quan ella els va consultar per un dolor pelvià. "Va haver-hi un moment que vaig pensar: «Potser tinc cuento», però quan vaig deixar de poder anar al lavabo em vaig adonar que alguna cosa passava perquè no havia fet cap canvi de dieta", recorda Cabarrocas, que explica que el diagnòstic va arribar per la sanitat pública. La testimoni de La Marató ha compartit que una de les conseqüències més dures del càncer que ha tingut ha sigut la impossibilitat de ser mare de forma biològica –li van haver de treure l'aparell reproductiu, a més d'una part del recte i la bufeta–, tot i que s'ha mostrat esperançada de complir el seu desig de maternitat per altres vies. "Existeix l'oblit oncològic i potser podré adoptar", ha dit.

Els dos càncers de Luz Casal

La importància de la informació

La cantant gallega Luz Casal ha participat en La Marató cantant Nada es imposible, però també explicant com ha superat dos càncers. En aquest sentit, ha assegurat que els controls periòdics són claus. "Com més informació tinguis, com més sàpigues, millor estaràs. Amb una malaltia com el càncer, sempre s'ha de ser desconfiada", ha argumentat. Casal ha assegurat que els dos càncers han sigut una experiència vital que l'ha fet més sensible amb la resta i més agraïda. També ha remarcat que li van permetre conèixer-se més a ella mateixa. "No soc una persona dependent, però en els dos càncers em sentia depenent i va ser tot un aprenentatge", ha detallat.

Les diferències entre homes i dones

La reticència a mostrar la vulnerabilitat

Una de les idees que s'ha repetit durant La Marató és la reticència de molts homes a parlar del càncer, un aspecte que ha apuntat, per exemple, el dissenyador Juan Avellaneda. Ruben Pineda, pacient oncològic, també es pronunciava en aquest sentit en una conversa amb Ramon Pellicer. En el seu cas, explicava que l'havia sorprès adonar-se que en els grups i tallers amb altres pacients hi havia trobat molt pocs homes. "Malauradament, als homes encara ens eduquen amb aquesta idea d'haver d'amagar la vulnerabilitat, de no plorar", reflexiona Pineda, que assegura que majoritàriament en els grups de suport hi ha dones.

Càncers hereditaris

Una família travessada per la malaltia

Tot i que no és el més habitual, hi ha càncers que poden ser de tipus hereditari (aproximadament entre un 5% i un 10% dels càncers). La Raquel ha tingut dos càncers, el primer amb 32 anys i el segon amb 43. En paral·lel al segon diagnòstic, a la seva cosina li van detectar un càncer d'ovaris. Per aquest motiu, els metges van recomanar a la família fer-se un estudi genètic. Va ser així com els metges van saber que la Judit, la filla de la Raquel, també tenia la mateixa mutació que la seva mare, el gen BRCA1. Davant d'aquesta situació, l'equip mèdic li va recomanar extirpar ovaris i trompes, i fer una mastectomia profilàctica. Malgrat tot aquest dur procés, a la Judith li van acabar detectant un càncer de mama al mugró, l'única part del pit que no havien extirpat. "Et quedes molt bloquejada, perquè tu has fet tot el que t'han dit", explica. Amb tot això, recentment la família ha rebut bones notícies: la Marta, la filla de la Judit i la neta de la Raquel, és la primera de la família que no té la mutació genètica en l'origen dels càncers de les seves familiars.

Ricky Rubio i Òscar Dalmau

Històries familiars compartides

Una altra de les parelles de famosos que han compartit la seva experiència amb el càncer han sigut el jugador de bàsquet Ricky Rubio i l'humorista Òscar Dalmau. Tots dos coneixen de primera mà el que és tenir familiars malalts per culpa d'un tumor. En el cas de Rubio, la seva mare va morir quatre anys després que li detectessin un càncer de pulmó. Per la seva banda, diversos membres de la família de Dalmau han passat per un càncer, els més recents el pare i la mare, tots dos ara recuperats. "Per a mi la meva mare era la persona més important del món. Ets als Estats Units i dius: "Què hi faig jo, aquí? [...]. Crec que la meva mare va esperar que acabés la temporada de l'NBA i vingués aquí, i al cap de quatre o cinc setmanes ens va deixar", recorda Rubio, que assegura que l'evolució de la medicina ha fet que ara tingui una actitud més esperançada davant del càncer. "Quan el 2012 vaig presentar La Marató, dedicada al càncer amb Ariadna Oltra, els metges ens deien que la investigació anava cap a aconseguir que la gent no morís de càncer, sinó amb càncer. Que el càncer no fos la causa de mort final. Jo això ho he pogut comprovar amb la meva mare i el meu pare", explica Dalmau.

El retrobament de Ramon Pellicer i Júlia Otero

L'exmatrimoni coincideix al plató de 'La Marató'

Ramon Pellicer, conductor de La Marató d'aquest any, i Júlia Otero van estar casats entre el 1987 i el 1993. Tot i que fa temps que es van divorciar, encara tenen una bona relació i avui s'han retrobat al plató de La Marató, on la periodista ha aportat el seu testimoni com a pacient de càncer de còlon, malaltia que li van diagnosticar el 2021. "Estic bé, provisionalment. I esperant que passin els vuit mesos i vint dies que falten per poder dir que estic curada", ha confessat Otero, que ha explicat que després d'onze mesos de tractament ha tornat al mateix ritme d'abans. També ha admès que cada nova revisió la viu amb molta por. "Un bon oncòleg no és només el que sap tractar el seu malalt, és el que sap buscar els límits del pacient per aconseguir l'èxit", ha dit Otero, que ha anat acompanyada d'un dels seus oncòlegs, el doctor Josep Tabernero. La periodista assegura que quan li van donar el diagnòstic va triar tenir el màxim d'informació possible sobre la malaltia i el tractament. "Saber-ho tot em reconfortava", ha confessat.

Els cinc fills homenatgen Pau Riba

El quintet ha ofert una versió del tema 'Noia de porcelana'

En l'apartat musical, una actuació ha estat especialment delicada: la dels cinc germans Riba retent homenatge al seu pare, Pau Riba, interpretant plegats una de les seves cançons més cèlebres: Noia de porcelana. El músic va morir l'any 2022, després d'una recaiguda quan semblava que havia superat un càncer de pàncrees. Un altre homenatge vibrant va ser el que va dedicar el grup Mishima a Marc Lloret, teclista i un dels membres fundadors de la banda, que va morir als 51 anys al febrer, després de tres anys patint un càncer de pulmó. Mishima va tocar Deixa'm creure i va anunciar que crearien el premi Marc Lloret a la millor cançó.

La pausa de Pablo Alborán

El cantant va viure un cas en el seu entorn familiar

Pablo Alborán ha estat un dels testimonis coneguts que s'ha deixat entrevistar pel programa. El cantant ha explicat com un cas de càncer va afectar una persona del seu immediat entorn familiar, que no va detallar. "La vida ens estava ensenyant les urpes", ha explicat el músic, que va posar en pausa la seva carrera artística per poder-se dedicar a fer el suport necessari per a la persona malalta. Abans, però, va fer una gira tots els guanys de la qual va donar per a la investigació del càncer. Aleshores va viure el trasplantament de medul·la, tots els tractaments associats i el postoperatori. "La incertesa va ser el pitjor", va revelar. "Cal promoure la informació, sobretot per a la donació de medul·la, que és un procediment senzill que dura un quart d'hora i te'n treuen pel braç". Per sort, aquesta persona se'n va sortir favorablement i Alborán no va poder evitar emocionar-se quan va recordar que, amb l'ajut de l'humor, va poder travessar aquesta situació. També va explicar que ha escrit la cançó La planta 7, un tema que dura deu minuts "i s'escapa de tots els algoritmes possibles" i que Alborán espera que sigui "una abraçada" per a tots els qui estan passant un tràngol similar, i també per als qui es dediquen a acompanyar els pacients.

Francesc Mauri i la importància de l'acompanyament

Ell i la seva parella exposen un cas de càncer d'ovaris amb recaiguda

Un dels testimonis colpidors va ser el de la Maite, a qui un diagnòstic de càncer d'ovaris en fase 4 molt sever li va provocar una depressió clínica que la va convertir en molt dependent. Després d'exposar el seu cas, va revelar que havia vingut acompanyada de la seva parella, que era algú ben conegut per l'espectador de TV3: el meteoròleg Francesc Mauri. Tots dos van parlar del paper cabdal de l'acompanyant i van poder celebrar en pantalla que l'evolució del càncer fos positiva. "És una supervivent", va explicar Mauri, que va recordar com el càncer d'ovaris és silenciós i de ràpida expansió. Ara ja fa dos anys que ha deixat el tractament i la Maite està lliure del càncer, però, com va recordar Mauri, cal encara "esperar que en passin vuit més" per donar per foragitada del tot la malaltia.