Palauets, marihuana i humor negre
Netflix ha estrenat la sèrie The gentlemen. En la careta inicial i amb la tipografia gairebé tan grossa com el mateix títol, se’ns destaca que el seu creador és Guy Ritchie. El director de cinema vol anunciar la seva autoria amb la mateixa necessitat de subratllar la seva omnipresència estilística al llarg dels vuit capítols.
La primera seqüència de la sèrie ens presenta de manera molt singular el protagonista en un context en què ja no el tornarem a veure més, però és essencial per justificar l’habilitat que el personatge mostrarà més tard en la resolució eficaç de conflictes violents i delirants. És un militar d’alt rang dels cascos blaus, les forces de la pau de l’ONU. El descobrim en una zona fronterera en conflicte. Edward Halstead (Theo James) és un home amb autoritat, que transmet respecte i confiança i que demostra tenir molta mà esquerra en un entorn delicat. La mort del seu pare l’obligarà a tornar a casa i esdevé l’hereu únic del ducat familiar. Haurà d’apaivagar les bogeries desaforades d’un germà capriciós i inestable que està ensorrant encara més unes propietats en plena decadència. Per pal·liar la situació de ruïna, el seu pare va arrendar el subsol de la finca per posar-hi plantacions de marihuana. The gentlemen retrata la folla convivència dels gàngsters més perillosos d’Anglaterra amb una aristocràcia caduca que no sap gestionar el patrimoni per mantenir les aparences i el prestigi. El nou duc de Halstead haurà de negociar amb Susie Glass, la líder de la màfia del cànnabis. I en el procés per arribar a un acord es produirà un efecte bola de neu on cada solució deriva en dos problemes més, i cada vegada més grossos. En el primer episodi, un magnat li pregunta a Halstead si coneix la filosofia de l’arquitecte, pintor i paisatgista del segle XVIII William Kent. “Em sembla recordar que buscava la reconciliació de l’esperit més salvatge amb el refinament” respon el duc. I això defineix The gentlemen. Agressivitat i elegància barrejades en un còctel violent, que regalima testosterona i extravagància, però sempre en un entorn que malda per mantenir les bones maneres, l’exquisidesa i la calma. L’humor negre és el factor addictiu que et fa anar fins al final.
Basada en la pel·lícula del 2019 del mateix Ritchie, la sèrie juga amb els contrastos i manté l’estil característic del director: una narrativa fragmentada i no lineal, un muntatge ràpid, diàlegs enginyosos, escenes d’altíssima tensió en trames plenes d’acció, personatges complexos i estrafolaris, una estètica visual vibrant i la utilització de la música com a element potenciador de tot plegat. En el cas d’aquesta sèrie, una banda sonora que combina elements tecnològics i simfònics serveix per descriure aquesta convivència del submon més sòrdid amb els ambients més selectes.
The Gentlemen és una sèrie que ens parla de la degeneració de la noblesa britànica i les seves misèries per sobreviure. També de la perversió dels valors només com a eina de subsistència. Però lluny de buscar-hi cap missatge, és una sèrie per a l’entreteniment pur.
