«Quan treballava a 'Hotel Glam' estudiava humanitats per equilibrar el cap. Era el 'yin' i el 'yang'»

BarcelonaA la biografia del perfil de X de Nia Sanjuán hi diu: "M'agradaria ser millor persona, però treballo a la televisió". Després de més de vint anys creant, escrivint i dirigint tota mena de formats per a televisió, admet que la seva biografia, feta amb tota la ironia, potser necessitaria una actualització. "Crec que la televisió i el mainstream ara estan molt més ben vistos, sobretot per les noves generacions. Quan jo estudiava mirava la televisió per sobre l'espatlla perquè s'associava a gent que hi treballava amb frivolitat i groguisme", explica Sanjuán, que confessa que va estudiar comunicació audiovisual perquè "volia ser Jean-Luc Godard", com tots els seus companys de classe. Ara les coses han canviat. "Totes les vegades que he buscat pis he vist que dir que treballes a la televisió és molt atractiu. Menciones noms clau, com Operación Triunfo, i a la gent ja els fas gràcia", diu.

Bona part de la seva carrera professional està vinculada a la productora Gestmusic, per a la qual ha treballat en programes tan diversos com Traitors, Operación Triunfo o Vivo cantando. A través d'un amic, va saber que buscaven algú per al torn de nit de la redacció d'un reality que tot just començava, Hotel Glam, que va tenir hostes tan il·lustres com Aramís Fuster. "Vaig començar a treballar la nit que a Pocholo [Martínez-Bordiu] se li va trencar la motxilla. Vaig entrar a les tres de la matinada i vaig sortir a les nou del matí i ell es va passar tota la nit burxant-li l'orella a la dona de fer feines amb el tema de la motxilla. Quan vaig acabar el torn, vaig pensar que, si cada dia era així, no podia fer aquella feina", recorda. La feina al programa la compaginava amb la carrera d'humanitats. "Era com equilibrar el cap. Era el yin i el yang", diu. Durant molt temps va ocultar als seus companys de classe on treballava perquè li feia vergonya, però quan finalment els hi va explicar es va trobar la sorpresa que tots miraven el programa.

Nega el mite que als programes de telerealitat tot està manipulat. "La realitat sempre millorarà qualsevol guió que puguis pensar per a un reality. Quan miro la tele, desconfio molt poc de les coses més estrafolàries. Una cosa estrafolària no l'escriuries perquè no s'ho creuria ningú", reflexiona. Aquest any Sanjuán ha dirigit Traitors, un programa que combina reality i joc d'estratègia, un format que assegura que permet molt poca intervenció perquè està sotmès a auditories. També està darrere de Projecte Beta, la sèrie transmèdia del SX3.

Un altre dels projectes destacats del seu currículum és Operación Triunfo: El Reencuentro, l'especial que va tornar a reunir els primers concursants del reality show musical, David Bisbal inclòs. "Jo no havia vist ni la primera edició d'OT ni l'actuació de Rosa d'Espanya a Eurovisió perquè llavors estava estudiant i aquell dia havia quedat. Per fer El Reencuentro, em vaig haver de mirar tot el programa. Va ser un projecte preciós, dels que més m'ha agradat fer i que em va permetre connectar amb tota una generació", explica Sanjuán, que també ha treballat en set edicions del concurs musical.

"Per a mi, un dels grans avantatges de la televisió és el canvi constant. No estic còmoda amb les coses estables i tinc la sort que cada cinc mesos vaig canviant. Em sento molt afortunada de poder treballar en continguts que donen conversa a gent tan diversa com el senyor que et ven el pa o la senyora que et fa els engonals". Admet, però, que una de les pors que té respecte a la indústria és no ser capaç de mantenir-se al dia de la renovació constant de tendències, trobar-se un mur que sigui infranquejable.