Per què us interessa l’esmorzar de la Preysler?
Isabel Preysler. Mi Navidad és, incomprensiblement, una de les grans estrenes de Disney+. Un doble episodi on aquesta senyora de la jet set, famosa pels seus marits, se suposa que explica com celebra Nadal. Però això només és el reclam. Preysler se singularitza per la seva opulència i aquestes festes representen, en una societat capitalista, el paradigma de l’obscenitat. Però lluny d’assemblar-se a les Kardashian, Preysler exhibirà el luxe tranquil. No la febre per posseir sinó el plaer de la moderació: estovalles noves de fil però la vaixella de sempre. El documental comença amb ella esmorzant, maquillada i en batí: aigua amb suc de llima, suc d’aranja, un kiwi, mitja aranja a trossets, llavors de lli remullades en aigua i una infusió d’hibisc. L’àpat, en els quatre primers minuts del documental, esdevé el moment d’impacte. Dimarts al migdia, poques hores després de l’estrena de Disney+, diferents programes de televisió ja reproduïen l’esmorzar i n'explicaven els beneficis i els riscos. Respon a tot allò que representa Preysler: la ultraconservació de l’aspecte físic, la restricció alimentària i la joventut eterna. Tot allò que la cultura de l’èxit i la dictadura de la felicitat ens imposa, especialment a les dones.
En aquest documental, fins i tot el títol és enganyós. A casa de Preysler ni tan sols és Nadal. És una posada en escena. Pur attrezzo. Li decoren el rebedor amb motius nadalencs i fingeix preparar regals per al personal de servei de la casa. Isabel Preysler. Mi Navidad recupera l’esperit de la sèrie britànica Upstairs, Downstairs. La classe alta i els criats, però ara cultivant un vincle afectiu infinit. El majordom s’emociona al recordar “una de las parejas de la señora”. Es refereix al ministre Miguel Boyer. “Murió en nuestras manos”, explica abans de posar-se a plorar. La cuinera sentencia: “La señora es muy buena persona”. I recorda que quan va morir la seva mare, aquelles festes de Nadal li va donar vacances. “Esto no pasa en todas las casas. Le estoy muy agradecida”. Preysler rep visites a casa, té un grup de cine per comentar pel·lícules, fa ioga i obeeix les ordres d’un discretíssim entrenador. Només surt de casa per anar a un centre d’estètica. Mentrestant, el servei treu la pols de la vaixella i la cristalleria de Nadal.
Aquests documentals són el nou sistema per determinar l’estatus. Són els successors d’aquells reportatges fotogràfics nadalencs de les revistes del cor. Les xarxes socials han emmascarat la diferència de classes. Influencers sense pedigrí aparenten una vida selecta a Instagram amb accés a marques de luxe i actitud elitista. Han copiat allò que han vist a la classe alta. Les plataformes audiovisuals permeten, a l’autèntica jet set, exhibir les diferències. Una mansió exquisida, un exèrcit de servents amb uniforme impol·lut, una assistent personal que coordina i executa, un xofer i, sobretot, l’ordre de no ser molestada mentre esmorza. Una vida reposada on mai tens el telèfon mòbil a la mà ni et calen les xarxes socials.
