TELEVISIÓ
Mèdia 22/04/2019

TV3 revela ‘L’enigma Verdaguer’

Ernest Villegas donarà vida a mossèn Cinto en un telefilm basat en la vida del personatge

Albert Castellví Roca
4 min
Pere Arquillué (Josep Morgades) i Ernest Villegas (Jacint Verdaguer) durant el rodatge del telefilm al castell Jalpí.

Arenys de MuntCap a un quart de quatre de la tarda, al primer pis del castell Jalpí d’Arenys de Munt esclaten els aplaudiments. Ernest Villegas ha acabat de rodar la seva última escena a L’enigma Verdaguer, el telefilm en què dona vida a mossèn Cinto. Aquesta tarda encara hi haurà gravacions, però ja sense ell. “Quan un actor acaba de rodar hi ha el costum d’aplaudir-lo. En el cas de l’Ernest l’aplaudiment ha sigut molt fort, perquè ha fet un Verdaguer magnífic i ha sigut un company molt generós”, explicarà, minuts més tard, el director del film, Lluís Maria Güell.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Villegas té pressa: d’aquí poca estona l’esperen a Barcelona. Tot i així, després de picar alguna cosa a peu dret (encara no ha dinat) i d’una sessió de fotos exprés sota un petit porxo per resguardar-se de la pluja, l’actor, amb la sotana encara posada, té cinc minuts per atendre els periodistes, que gairebé l’acorralen en un racó del vestíbul del castell. “Verdaguer és un mite, és inabastable”, diu l’intèrpret, que assegura que se sent “molt orgullós” d’haver pogut posar-se en la pell d’un personatge tan “carismàtic”.

“El dia del seu enterrament hi van anar 500.000 persones. Mai hi ha hagut un enterrament amb tanta gent a Barcelona”, explica l’actor, que apunta algunes causes de la gran estima que sentien per Verdaguer els seus contemporanis: “Vivia amb humilitat, amb fe en la Verge Maria i ajudant els més necessitats. Es va apropar al poble i el poble es va apropar a ell a través dels seus poemes. La gent se sabia els seus versos”, diu, i recorda que no era conegut només a Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat: “Aquest senyor sortia als bitllets de 500 pessetes!”

Però tot i aquesta popularitat (que es manté encara avui, fins al punt que és un dels personatges que dona nom a més carrers arreu de Catalunya), Jacint Verdaguer és també un gran desconegut: “El coneix tothom, però no el coneix ningú”, ho resumeix Güell. Roger Casamajor, que interpreta el canonge Colell, el gran amic del poeta, posa un exemple demolidor: “Els meus fills no tenien ni idea de la seva vida, i això que van a un institut que es diu Jacint Verdaguer”.

Posar llum a la seva vida és el gran objectiu de L’enigma Verdaguer, que ressegueix, a partir d’un guió de David Plana, tota la seva trajectòria, des que el 1855, amb deu anys, va entrar al seminari de Vic, fins al multitudinari enterrament del 1902. Amb tot, Güell deixa clar que el film és “una aproximació a la biografia de Verdaguer”. “No hem traït l’esperit del personatge, però és un relat ficcionat i hi ha coses que les hem hagut de bellugar. El 90% del que expliquem va passar, i la resta hauria pogut passar”, explica. “No sempre una vida és una bona història, però en aquest cas jo crec que sí”, diu el director, que defineix Verdaguer com “un gran personatge, un líder polièdric”. “Té una duplicitat evident -continua-: és capellà i alhora és poeta, i en aquest desdoblament hi ha una convivència difícil. A més, té la contradicció que viu en un palau amb el marquès de Comillas, que és l’home més ric d’Espanya, i al mateix temps ha fet una promesa de fidelitat als pobres. Tota aquesta contradicció va creixent fins al punt que s’enfronta a l’Església i al poder. Aquest viatge, dramàticament, és molt atractiu”.

Güell assegura que des del primer moment va tenir clar que el protagonista l’havia d’encarnar Villegas, no només perquè, com Verdaguer, és osonenc (va néixer a Sant Miquel de Balenyà, a quinze quilòmetres de Folgueroles, la vila natal del poeta) i això li permet conèixer “l’esperit verdaguerià”, sinó també perquè la seva complexió física és similar a la del personatge i la seva edat (43 anys) li permet interpretar-lo tant de jove com de gran. Pel que fa a la resta del repartiment, a més de Casamajor destaca la participació de David Marcé i Diana Gómez (els marquesos de Comillas), Pere Arquillué (el bisbe Morgades), Bea Segura (la reina Maria Cristina) i Clara Segura (l’Emilia, un personatge fictici que treballa com a criada al palau dels marquesos).

Coproducció de TV3 i TVE

El rodatge, que va passar, entre altres llocs, per Folgueroles, Vic, Vilanova i la Geltrú i diversos punts de Barcelona (entre els quals el Saló de Cent), es va acabar a Arenys a principis d’abril, però el camí fins aquí va ser tortuós. El projecte havia nascut fa quatre anys a TV3, que el va deixar en mans de la productora Diagonal TV. A l’hora de la veritat, però, qui primer es va comprometre a finançar-lo va ser Televisió Espanyola, malgrat el simbolisme que Verdaguer té en el món catalanista i que avui en dia és una figura pràcticament desconeguda a la resta de l’Estat. “Va ser una aposta decidida d’Eladio Jareño”, subratlla el productor executiu de Diagonal, Albert Sagalés, en un detall que afegeix més complexitat a la figura del director de TVE, l’únic càrrec que Rosa María Mateo va mantenir quan es va convertir en administradora única de RTVE, ex cap de premsa del PP català i a qui ara Ciutadans vol al consell de govern de la CCMA.

Finalment, la producció és compartida entre TVE i TV3, i per això el telefilm s’ha rodat en dues versions, catalana i castellana. És una fórmula que ja s’havia utilitzat a La dona del segle i que, segons Esther Dueñas, productora executiva de TV3, és probable que sigui cada cop més freqüent. Tant els actors com el director coincideixen que es tracta d’una dificultat afegida, però admeten que, de cara al resultat final, és una solució millor que el doblatge.

TV3 té intenció d’estrenar L’enigma Verdaguer als inicis de la pròxima temporada. De moment no se n’ha fixat la data exacta, però té molts números l’11 de setembre, un dia en què la televisió pública sol apostar per continguts amb un important component patriòtic.

stats