Pareu màquines 28/03/2023

La valentia del ‘Guardian’ de fer net amb l’esclavisme

2 min

Quan, fa un parell d’anys, el Guardian va celebrar el 200 aniversari, va donar una lliçó d’autocrítica amb diversos reportatges en què examinava les pífies editorials dels dos segles precedents. L’exemple més clamorós era quan va proclamar que l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran no tindria “cap conseqüència immediata o destacable en la política europea”. Bé, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Ara el diari fa un exercici encara més valent de mirar-se al mirall i revela que el seu fundador, John Edward Taylor, va obtenir els diners necessaris per impulsar el rotatiu gràcies a la indústria del cotó, tacada en aquella època per la ignomínia de l’esclavisme. En un article de la directora, Katharine Viner, s’explica que no són lligams en abstracte, sinó ben concrets i detallats: hi ha noms i cognoms. I el diari no es limita a demanar perdó per no haver investigat més a fons aquesta dimensió de la seva pròpia història: la fundació que el sosté ha anunciat mesures reparadores per un valor de 10 milions de lliures i el compromís de millorar la diversitat dins la redacció.

John Edward Taylor

El Guardian demostra una comprensió excel·lent de com s’ha de presentar un mitjà davant la seva comunitat al segle XXI. Llegir això des d'un país que va patir una dictadura de quaranta anys i que només se la va espolsar –i amb prou feines– a partir d’un pacte fonamentat en l’oblit fa tenir una punta, o tres, d’enveja. Els diaris que van travessar el franquisme n’han parlat molt quirúrgicament, en algunes ocasions puntuals, però encara han de fer net amb el seu paper durant aquelles quatre dècades infaustes. Tant de bo no calgui esperar als respectius 200 anys per veure una reflexió serena, però inequívoca, dels diaris que van travessar aquella època.

stats