Verí demoscòpic per aplanar el camí a la ultradreta
No hi ha enquesta a la premsa sense intenció. En els sondejos electorals, l’objectiu sol ser molt obvi i bascula entre perfilar un determinat partit com a victoriós per seduir els electors que solen votar a cavall guanyador o bé fer por per generar una mobilització. Aquest dissabte, El Mundo deixava anar el següent titular de portada: “Dos terços dels espanyols creuen que els immigrants no s’integren”. L’ànim és evident: legitimar polítiques dures contra els que venen de fora. I ho fa traslladant un marc mental propi de la ultradreta, que divideix entre “nosaltres” i “ells”, amb el cinisme que comporta renyar els immigrants perquè no s’integren mentre tu mantens un relat que precisament afavoreix la segregació. Amb les mateixes dades, el diari podria haver titulat “Dos terços dels ciutadans creuen que Espanya no integra els immigrants”. No cal ni explicar per què no ho ha fet, oi?
A més, el titular és tendenciós ja des de la paraula “integració”, que és discutible. ¿Què significa, exactament? ¿Es fa servir com a eufemisme per demanar que renunciïn a la identitat d’origen i que no es noti que són immigrants? En la formulació ideal del fenomen migratori, els nouvinguts aporten a l’economia i enriqueixen el conjunt aportant diversitat sense amenaçar la cultura originària. Però no hi ha un consens entre quina és la distància entre aquest ideal i la realitat. L’esquerra s’ha aferrat a la versió bonista des del dogma i la dreta, mentrestant, ha explotat amb èxit aquesta bretxa. Però moltes de les seves estratègies són tramposes, maniquees i estigmatitzadores. Preguntar a la parròquia si els immigrants s’integren o no, en realitat, diu més dels oriünds que dels nouvinguts, perquè parlem de percepció emocional popular i no pas d’anàlisi fonamentada. El diari els apunta amb el focus de la culpa –“és que no s’integren”–, però es crema les mans amb el ferro roent del prejudici.
