La victòria de jugar contra Espanya i perdre

Estan els mitjans de dretes excitats per la derrota de la selecció d’Euskadi de pilota basca contra Espanya. El Mundo la col·loca fins i tot en portada, quan és evident que si el resultat hagués estat de signe oposat amb prou feines hauria aconseguit tres ratlles mal girbades en alguna pàgina esquerra interior. “Espanya refreda l’aquelarre nacionalista i venç Euskadi a la pilota basca”, escriuen. Ja se sap que “a por ellos” i “soy español, a qué quieres que te gane” són expressions de patriotisme sa com la quinoa, mentre que les de les nacionalitats històriques són meres rebequeries vilatanes de gent de poc món o cosa directament de bruixes, pel que es veu.

Deixem de banda el petit detall que les dues representants de la azul –perquè aquest és el color de l’equipació espanyola– es diguin Erika Mugartegui i Arai Lejardi, dos noms que no semblen precisament oriünds del barri de Carabanchel o del de Chamberí. La gran miopia, quan tractes la notícia així, és la incapacitat d’entendre que la victòria basca no consisteix en haver puntuat més o menys, sinó senzillament haver pogut competir amb normalitat. Tenir selecció basca, o catalana –com n’hi ha d’escocesa al Regne Unit sense tants escarafalls– és el més raonable si de debò creus en els estats plurinacionals i, per tant, deixes que cadascú triï sota quins colors vol exercir una determinada pràctica esportiva. De fet, la federació espanyola ha recorregut la presència de la selecció basca en aquesta Lliga de Nacions davant el Tribunal Arbitral de l’Esport, que encara no ha emès cap resolució. Heus aquí un altre frontó interessant de seguir: el dels cops de testa de l’espanyolisme centralista contra el mur de la diversitat, incloent-hi els seus ariets mediàtics que avui celebren la derrota basca amb el front ben abonyegat.