Mèdia 06/02/2021

'Vitals', la pandèmia més enllà de les xifres

La HBO estrena la seva primera producció en català, una sèrie documental que mostra la cara humana de la crisi sanitària

3 min
Una escena de 'Vitals'

Des de que va començar la pandèmia de covid, els mitjans de comunicació han recollit l'allau de xifres d'infectats i morts. La magnitud de les dades ha fet que molts ciutadans hagin acabat normalitzant-les i restant importància a la situació. Precisament per revertir això, Fèlix Colomer ha rodat Vitals, una mirada íntima a les històries personals que s'amaguen darrere la crisi sanitària i que és la primera producció de la HBO en la qual se sentirà el català (els protagonistes parlen tant en aquesta llengua com en castellà). La sèrie documental de tres episodis, protagonitzada per pacients i sanitaris de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, s'estrena aquest diumenge a la plataforma i es podrà veure a tot Europa.

Colomer, veí de Sabadell, reconeix que se sent un privilegiat per haver tingut accés a l'hospital, especialment tenint en compte que molts professionals del món de la informació, com per exemple fotògrafs o càmeres de televisió, s'han trobat amb dificultats per deixar constància del que passava dins dels centres o les residències de gent gran. "És una aposta molt bèstia. El Parc Taulí té 4.000 treballadors i se li havia d'explicar a tothom que es faria un documental quan la gent estava saturada i vivint el moment més complicat. Van ser valents i transparents com quasi ningú ho ha sigut en la pandèmia", remarca el director, que va rodar el documental entre el març i l'abril del 2020.

Entrar a l'hospital i acompanyar sanitaris i pacients ha permès a Colomer humanitzar la crisi de la covid. El documental convida els espectadors a conèixer, entre d'altres, l'Alfredo i la Matilde, una parella que porten cinquanta anys casats i que ingressen junts a l'hospital, o la Vanessa, una infermera que ha d'assumir el seu nou rol de malalta. Vitals també mostra el peatge emocional i professional que han pagat els sanitaris, com ara la Sandra i la Noemí, dues auxiliars d'infermeria.

A més d'ensenyar la realitat de l'hospital, el documental també s'endinsa en la intimitat dels protagonistes entrant a casa seva i sent testimoni de les trobades amb la família. És en aquests moments, sobretot en el cas dels sanitaris, quan es fa evident la frustració que comporta veure que, malgrat els seus esforços, part de la societat continua sense entendre la gravetat de la situació.

Un testimoni per al futur

Vitals fuig del groguisme i es mou en el realisme, explicant la història sempre en present. Colomer explica que la seva manera de treballar és gravar simplement el que està passant, sense manipular o intentar interferir-hi. Reconeix que en el procés de Vitals se li van plantejar alguns dilemes ètics, com ara la necessitat o no d'incloure la mort d'alguns dels protagonistes. "El dubte dura poquíssim. La mort és una de les claus de pandèmia: el covid mata i això s'ha de veure", explica Colomer, que remarca que el que compta és com s'expliquen els moments més delicats.

"L'objectiu era fugir de les xifres, la corba, l'actualitat, i veure les persones. A vegades ens passa que no ens creiem les coses fins que afecten algú molt proper", remarca el director. Colomer recorda com al principi de la pandèmia, quan a Europa només havia afectat Itàlia, el covid es veia com un problema molt llunyà. El director assegura que els tres capítols permeten veure l'evolució de com els protagonistes viuen la pandèmia, les seves pujades i baixades, i això fa que l'espectador se senti identificat amb ells. "Ets tu en el sofà veient aquest pacient que et mira als ulls i és impossible no creure que està malalt", explica Colomer, que recomana el seu treball als possibles negacionistes del covid que encara quedin. Malgrat la duresa de la situació que mostra, Vitals també té espai per a l'optimisme i per ressaltar aspectes positius de la pandèmia, com la solidaritat entre sanitaris i pacients o una esperança ben entesa que s'allunya del "Tot anirà bé" dels inicis de la pandèmia. "Crec que estem saturats de les xifres del covid, però no de les històries humanes", argumenta Colomer.

Amb el documental, Colomer es va convertir en un més de l'hospital i això li va permetre copsar de primera mà el descontament del personal sanitari, que malgrat els suports dels primers mesos, se senten poc reconeguts. "No volen que se'ls compari amb herois o soldats, simplement volen que se'ls valori", explica el director. Per a Colomer un element distintiu d'aquests professionals és la seva bondat i dedicació, que moltes vegades s'estén més enllà de les portes de l'hospital. "Estaria molt bé que cuidéssim els cuidadors", conclou.

stats