Per què voleu una tele si feu ràdio?
Aquesta setmana el nou canal La 2 Cat de RTVE ha estrenat El segon cafè, el programa d’anàlisi d’actualitat que s’emet a continuació del Cafè d’idees de Gemma Nierga. D’aquí ve el títol. Al final, un excés de cafeïna, perquè ofereix una franja matinal on els continguts s’acaben assemblant massa, els temes es repeteixen i les dinàmiques s’assemblen.
El segon cafè, presentat per Cristina Villanueva, s’ajusta al format de la tertúlia magazín. En el primer programa, la periodista va començar amb un editorial sobre la necessitat de fugir de la confrontació i la polarització i d'apostar per la capacitat d’escoltar i parlar d’allò que ens passa a nosaltres i que ens mou. Plantejava el programa com un espai de concòrdia per fer-nos preguntes, posar seny i reconciliar-nos amb la conversa, apel·lant a la necessitat de crear esperança. Un discurs ple de tòpics i clixés que anticipava el que veuríem després: el de sempre. Els tertulians, rostres habituals d’altres taules televisives, opinant sobre les qüestions del dia: des de la compareixença de Pedro Sánchez davant del Senat pel cas Koldo fins a la utilització de gossos per superar el dol. El programa també compta amb quatre reporters que connecten en directe per cobrir esdeveniments i amb col·laboradors setmanals que divulguen sobre temes de salut, benestar, nutrició o el que convingui. Però és que després d’El segon cafè arriba L’altaveu al pati, un títol raríssim per continuar fent, si fa no fa, el mateix que el programa anterior, però amb Marco Chiazza al capdavant. Més anàlisi de la jornada i coincidint amb molts temes que s’han tractat a La 2 Cat al llarg del matí.
La 2 Cat ha apostat per una tertulianització de la graella. Poden canviar decorats i presentadors, però tot és el mateix. En el súmmum de la manca d’originalitat, hi ha tertulians que fan doblet: un dilluns estan a El segon cafè i el dijous a L’altaveu al pati. La programació després continuarà amb una nova tertúlia, la d’esports, amb el De cara a barraca. I a la tarda encara hi haurà L’altaveu amb Danae Boronat, que ja ve rodat de la temporada passada.
Aquest dimarts, el programa Cafè d’idees de Gemma Nierga s’emportava un premi Ondas com a millor programa de ràdio de proximitat, perquè també s’emet per Ràdio 4. Sens dubte merescut, perquè en les entrevistes polítiques, com qui no vol la cosa, Nierga té l’habilitat d’arrencar titulars que es converteixen en notícia dels informatius de la cadena i de la competència. Es pot arribar a entendre que el format que es considera el vaixell insígnia de l’ens públic en català sigui un híbrid que simultaniegi els dos mitjans. El problema és que la majoria de la programació televisiva de La 2 Cat continua sent ràdio. Se n'escapen L’any que vas néixer i Temps enrere. Et pots posar d’esquena a la pantalla, que els continguts es poden seguir perfectament. Una nova aposta televisiva en català que, en essència, és ràdio. I més enllà de la precarietat, no ha sabut evidenciar ni creativitat, ni originalitat, ni una nova manera de fer.
