Els 'whatsapps' del fiscal ara ja no interessen

El Madrid mediàtic té una gran capacitat de fer sonar la seva música estrident durant setmanes a partir de temes amb menys substància que una cançó de Georgie Dann. Un exemple per a la posteritat haurà estat l’assumpte del mòbil del fiscal general de l’Estat. Durant setmanes els sospitosos habituals han estat fent sonar els seus timbals de guerra amb portades entorn dels missatges esborrats per Álvaro García Ortiz al saber que seria investigat per la presumpta filtració que afecta la parella d’Ayuso. Es donava per fet que s’hi trobaria teca, fato, mandanga. Però no ha estat el cas. Segons explicava l'UCO de la Guàrdia Civil “no s’han pogut recuperar els missatges […] que poguessin ser d’interès per a la investigació”. Em sembla una formulació molt calculada, perquè permet als qui han intentat tancar, sense èxit, el setge al fiscal general mantenir la idea que alguna cosa hi devia haver. Una redactora de tribunals d’un diari de dretes explicava al seu compte de X que no s’ha trobat informació compromesa en els missatges “no perquè no existeixi, sinó perquè no s’ha pogut recuperar”. Ai las: és que a tots els efectes és exactament el mateix, a menys que hàgim deixat de creure en la presumpció d’innocència. Farà més o menys pudor que hagi esborrat missatges —i, francament, tampoc resulta gaire sorprenent—, però si no els pots mostrar no tens res, només elucubracions fruit de la frustració. 

Això explica que, després de tant de temps amb el xunda-xunda dels whatsapps esborrats, la notícia que no ha aparegut cap material compromès només ha estat portada, esclar, a El País. Els que tenien els altaveus a tot drap amb l’assumpte han emmudit de cop. I resta un silenci incòmode, el de després d’un linxament frustrat, amb l’aparent aquiescència d’un jutge, per cert.