I els 'whatsapps' de Von der Leyen, quan?

El New York Times ha aconseguit convertir-se en una guitza interessant per a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El diari va fer una petició, a través del portal de transparència, per poder veure els missatges creuats de WhatsApp entre la mandatària i responsables de la farmacèutica Pfeizer en temps de pandèmia i desenvolupament de vacunes. Sosté el rotatiu que aquells missatges són comunicacions oficials i, per tant, haurien d’estar sotmesos a l’escrutini públic. La Comissió argumenta que la seva naturalesa és efímera i, per tant, rebutja fer-los públics. Però el tribunal de Luxemburg ha estirat les orelles a Von der Leyen per no haver proporcionat explicacions versemblants sobre per què aquests documents no poden ser recuperats. I li demana més informació i una justificació molt detallada. És una petita victòria, però que obre derivades interessants.

Ara que els whatsapps de Pedro Sánchez han estat animant els cenacles polítics i mediàtics de tota la setmana, el que planteja la cort europea és interessant. Si realment es va fer política a través d’aquesta forma de comunicació, i es va acordar el subministrament de les dosis necessàries de la vacuna a cop a missatget de mòbil, és just reclamar-ne l’escrutini. Que no és el que passa amb el president espanyol, ja que els seus missatges s’han divulgat a partir d’una filtració interessada i orientada a fer mal políticament i que, a més, només tenen el valor del safareig. Són temes miserables de la política petita, del “mira, mira què diu d’aquesta”. Veig difícil que el Times se’n surti, però el que proposen té molt de sentit: el mòbil d’un president hauria de tenir consideració de comunicació institucional, amb totes les proteccions que calgui, però sense que puguin ser refugi de maniobres opaques i discrecionals.