Odio els vídeos de gossets. No és que no m'agradin els gossos, els adoro. Però odio els vídeos. Per una raó simple: aquests vídeos aconsegueixen que el món sigui pitjor. No em creureu, però intentaré demostrar-ho en aquesta diminuta columna.
Quan anava a l'institut, tenia un professor que propugnava que l'única manera de fer-se una idea real de l'actualitat era llegir tots els diaris, els de dretes, els d'esquerres i els del centre. Ara això és impossible, la informació ens arriba sempre esbiaixada per un algoritme. La nostra manera d'interactuar amb l'algoritme corromp la informació a què tindrem accés. Ell busca allò que ja sap que ens interessarà i així es produeixen les anomenades bombolles informatives o càmeres de ressò. Només rebem notícies, opinions i piulades afins a la nostra ideologia o grup socials. Ens ofereixen un món fet a mida i nosaltres creiem que és la realitat. Aquestes bombolles digitals són un factor determinant per a l'extremisme, per a l'odi a l'altre, per veure la política com a partit de futbol.
Però si això ja ens semblava dolent, el que ningú no sospitava és que la cosa es podia tornar pitjor, molt pitjor. I tot per uns vídeos de gossets.
Des de fa anys TikTok està penetrant entre les generacions més joves i ho ha fet amb un disseny d'algoritme que trenca amb tot això. No busca crear aquestes bombolles comunicatives, al contrari, busca vídeos que puguin penetrar en tots els grups, tant se val les orientacions polítiques, culturals o nacionals. Promociona el contingut blanc, allò que no es fica en cap polèmica, allò que pot posar d'acord vermells i blaus, a ells i a nosaltres. Si heu entrat alguna vegada a l'aplicació xinesa, us haureu adonat que, encara que no us agradi, habitualment l'algoritme us ofereix animalons entranyables, vídeos graciosos i gent ballant.
Això sona meravellós, tots per fi d'acord i sense problemes. Però el problema ve aquí, que no hi ha problemes. Si pot generar problemes, millor tancar els ulls. Oblidem la crítica, el debat i el dubte perquè mira que macos que són aquests gossets. És a dir, substituïm les coses complexes per coses superficials.
I així, la desinformació guanya. No per tàctiques fosques, simplement perquè ens acostumem a no accedir-hi. Potser és l'hora d'ensenyar a les noves generacions que tenir tota la informació a mà no vol dir res si no existeix per a ells. Perquè no es poden llegir tots els diaris si no saps on comprar-los.
