Les urnes de Turquia avalen la mà dura d’Erdogan

DiyarbakirLa majoria de turcs van preferir ahir l’estabilitat d’una majoria absoluta, oferta pels islamistes, abans que la incertesa d’un escenari de coalicions com el de fa cinc mesos. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) va obtenir la majoria absoluta d’escons i va veure créixer el seu suport a tot el país. Malgrat que va perdre un milió de vots, el kurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) va superar per només quatre dècimes el llindar del 10% dels vots i serà al Parlament en la pròxima legislatura.

“Que Déu us beneeixi per haver-nos abraçat en els nostres pitjors moments”, va proclamar el candidat a primer ministre per l’AKP, Ahmet Davutoglu, poc després que es confirmés el seu triomf. “Avui és un dia de victòria, però també un dia de modèstia”, va dir, tot adreçant-se a les multituds aplegades per celebrar els resultats a la plaça de Mevlana a Konya, la ciutat on va néixer el dirigent. Malgrat que el resultat ha sigut fruit de mesos de tensió, Davutoglu va apel·lar ahir a la “germandat” entre turcs.

El seu tàndem amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha retornat la majoria parlamentària a l’AKP que les urnes els havien negat en les legislatives del 7 de juny passat. El seu grup va obtenir 314 diputats, amb gairebé el 50% dels vots, vuit punts per sobre que fa cinc mesos. Aquesta pujada l’han provocat tant la pèrdua de suport de l’islamonacionalista -i ideològicament afí- Partit d’Acció Nacionalista (MHP) com la tornada de molts vots conservadors kurds al sud-est de Turquia.

A Diyarbakir, per exemple, l’AKP va aconseguir un segon diputat que fa cinc mesos havia estat en mans de l’HDP. A Osmaniye, l’única província turca on aleshores havia guanyat l’MHP -el seu líder, Devlet Bahçeli, va néixer allà-, aquest cop hi va guanyar l’AKP en vots. A Konya, una de les capitals de la conservadora Anatòlia profunda, l’AKP va arrabassar un escó a l’MHP fins a quedar-se amb 12 dels 14 en joc.

“Si ni tan sols vam poder fer campanya. Nosaltres només vam poder intentar salvar la nostra gent de les massacres”, es va lamentar el copresident de l’HDP, Selahattin Demirtas, després que se sabessin els resultats avançats entrada la nit. La seva formació, que apostava per descentralitzar el país, incloure nous mecanismes democràtics i aplicar millores per a la classe treballadora, va ser l’objectiu de la massacre de l’Estat Islàmic que va matar 102 persones a Ankara el dia 10 del mes passat.

Ahir l’oest va girar l’esquena a l’HDP. A Bursa van perdre el diputat aconseguit el 7 de juny, a Istanbul van perdre quatre escons, a Antalya dos i a Adana un. L’est tampoc va mostrar l’entusiasme de fa cinc mesos. En províncies de majoria kurda com Adiyaman, Sanliurfa i Bitlis, l’HDP va experimentar caigudes sobtades, en alguns casos de més del 10%. En aquestes àrees hi ha una important massa de vots kurds islamistes conservadors susceptibles de ballar entre l’AKP i l’HDP.

Els analistes locals van començar ahir a la nit a treure les seves primeres conclusions. La primera és que el discurs de la por ideat per Erdogan havia tingut efecte. “Doneu-nos la majoria i tot tornarà a ser com abans”, havia promès el president Erdogan durant la campanya, en un dels moments de màxim enfrontament entre la guerrilla kurda del PKK i les forces de seguretat turques. Aquesta guerra ha trastocat la vida al sud-est del país, on s’han produït més de 20 víctimes mortals civils.

Triomfa el discurs de la por

Contra la inseguretat del conflicte i el dolor per la pèrdua dels “màrtirs” de la policia i l’exèrcit, l’AKP i Erdogan -sobrepassant les funcions representatives i neutrals que preveu la Constitució per al seu càrrec- han ofert estabilitat i mà dura contra el “terrorisme” del PKK. La majoria de turcs l’hi han comprat. L’HDP, que ha condemnat la violència i ha exigit al PKK que deixi d’atacar, n’ha sortit molt perjudicat perquè els mitjans turcs, la majoria pro govern, van amagar deliberadament aquest missatge.

Amb el 100% escrutat, l’AKP queda amb un 49,1%, els socialdemòcrates del CHP amb un 25,3%, l’MHP amb un 11,9% i l’HDP amb un 10,5%. Respectivament assoleixen 314, 135, 42 i 57 escons, ja que l’HDP es beneficia de l’aritmètica electoral per col·locar-se com a tercera força.

El partit prokurd havia admès un comitè format sobretot per catalans -entre els quals hi havia la diputada de la CUP Eulàlia Reguant i els exparlamentaris Quim Arrufat (CUP) i Sara Vilà (ICV)- perquè fessin d’apoderats. La policia no els ho va permetre. “En diversos col·legis de la província d’Agri, la policia, al·legant que tenia ordres d’un jutge, ens va negar l’accés”, denuncia Quim Arrufat, en conversa telefònica amb aquest diari. Segons Arrufat, “aquest cop [l’autoritat] ha fet servir de forma restrictiva el buit legal sobre l’observació d’urnes que hi ha a Turquia”. Arrufat va criticar que els seguissin agents de la policia: “No m’havia passat res igual en les últimes cinc eleccions”.

A partir d’avui, Recep Tayyip Erdogan podrà fer prevaldre la seva influència sobre el gabinet executiu amb més força i justificació que mai. Les seves polítiques, considerades “autoritàries” pels seus crítics dins i fora de Turquia, tindran via lliure. Amb tot, l’AKP no va aconseguir els dos terços de vots requerits per canviar la carta magna unilateralment i instaurar una “presidència forta” per a Erdogan, amb capacitat executiva i mínima rendició de comptes. El dubte, ara, és com es prendran els kurds aquest nou panorama.