Croàcia: quatre milions brillant en diferents esports

Les seleccions de waterpolo i handbol croates han sigut campiones del món en els últims anys

Petar Skansi, campió del món de bàsquet el 1970 amb Iugoslàvia i antic ministre d’Esports croat, tenia una resposta clara quan li preguntaven pel secret d’un país que, amb tot just 4,17 milions d’habitants, guanya Mundials de waterpolo i handbol, i que va guanyar 10 medalles en els últims Jocs Olímpics d’Estiu: “Tenim talent. Déu ens ha donat nens amb talent”. L’actual seleccionador de futbol croat, Zlatko Dalic, explica: “Tenim el cor gran i un fort sentiment nacional que ens fa lluitar, ja que estimem el nostre país”. El català Xavi Garcia, un jugador de waterpolo que després de marxar a la lliga croata va aconseguir el passaport fins a formar part de la selecció croata, i que va guanyar l’or en l’últim Mundial contra Hongria, a casa seva, a Budapest, apunta cap a una direcció diferent. “De talent en tenen, però sobretot tenen personalitat, caràcter competitiu. Molta gent practica esports i vol guanyar sempre. En escenaris complicats es fan forts”. I així han aconseguit brillar en diferents esports.

Des de la independència del 1992, Croàcia ha brillat en diferents esports, aconseguint fites com la plata al torneig de bàsquet dels Jocs de Barcelona amb jugadors com Drazen Petrovic, Toni Kukoc, Dino Radja i Velimir Perasovic, membres d’una generació d’or que també va veure equips com la Jugoplastika de Split guanyant tres Eurolligues i la Cibona de Zagreb dos. La selecció masculina d’handbol ha guanyat dos medalles d’or olímpiques i un Mundial -en l’últim van caure en semifinals- i la de waterpolo porta 7 Mundials consecutius en què ha arribat com a mínim a les semifinals, amb dos medalles d’or. A aquestes seleccions cal sumar-hi atletes com la saltadora Blanka Vlašic, tenistes com Goran Ivanisevic i Marin Cilic, i esquiadors com Janica Kostelić. Sense tenir les millors instal·lacions o un sistema de beques esportives superior a altres estats, Croàcia competeix millor que els seus veïns. “És clau tenir tradició. Si creixes en entorns en què tothom fa esport i amb altres generacions convertides en models a seguir, els joves seran bons esportistes”, diu el periodista Sasa Ilbrujl.

“Per als croats, els esportistes es van convertir en els millors ambaixadors en moments clau, després de la independència. Encara hi havia guerra i l’equip de bàsquet ja guanyava medalles el 1992. I amb la pau, el 1996 la selecció de futbol va brillar a l’Eurocopa i va fer un pas més en el Mundial del 1998”, afegeix Ilbrujl. Igor Stimac, exjugador de futbol, ha arribat a dir: “Els nostres nens saben què significa jugar per Croàcia. Saben l’himne, saben què significa la bandera. Quan juguem som com soldats croats”. Un sentiment nacionalista que també ha portat alguns futbolistes, com Josip Šimunić, a ser sanionats per recuperar càntics feixistes de la Segona Guerra Mundial.

Més continguts de

El + vist

El + comentat