16/6: Cursa de relleus

Per a alguns –jo m’hi compto– els indults als presos polítics són positius des d’un punt de vista humanitari: unes persones que porten anys injustament a la presó en podran sortir. Millor avui que demà i millor al matí que a la tarda. Però el govern espanyol no els legitima com un gest humanitari, sinó com una aposta política. Des de la seva perspectiva, amb el indults ens està dient: volem buscar una solució política negociada a la crisi catalana –que no és la independència– i entenem que no hi pot haver negociació si hi ha gent a la presó. Com a argument no és absurd. Però llavors el que no té sentit és que surtin uns presos i n’entrin uns altres. Que sempre hi hagi presos, encara que no siguin els mateixos. La mateixa setmana que es donen per fets els indults la Fiscalia demana presó per a l’exconseller Buch, posem per cas. I els procediments dels jutjats 13 i 18 estan oberts. I també els del Tribunal de Comptes, que no empresona però arruïna. Si de veritat creus que l’indult és una aposta política, no pots convertir la repressió en una cursa de relleus en què uns van substituint els altres. Perquè així no s’aconsegueix l’efecte polític que dius que busques. És com a molt un gest humanitari (limitat i selectiu).

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor