24/8: Negar o justificar

A la ciutat màrtir francesa d’Orador, on els nazis van massacrar en un dia més de sis-cents civils de totes les edats, han aparegut pintades dient que tot això és fals, que no va passar mai. Això ha provocat una onada de rebuig al negacionisme a tot França, a la qual modestament m’afegeixo. El negacionisme m’indigna. Però hi ha una cosa encara pitjor. El negacionista (sincer) és algú que, davant dels crims del nazisme, de l’estalinisme, del feixisme, del franquisme, és tan conscient que els fets són infames que prefereix creure que no són certs. Li resulta tan obvi que són indefensables i inassumibles que en nega l’existència. És repugnant, però l’evidència dels fets és tan clara que hi ha ben poc marge per a la negació. Però hi ha una cosa que em sembla encara pitjor: aquells qui no neguen els fets, que n’accepten l’existència, però els justifiquen, els assumeixen o fins i tot els aplaudeixen. Saben que es van fer totes aquelles atrocitats, però de manera explícita o implícita les justifiquen. El negacionista s’avergonyeix del mal, fins a negar-lo. El que justifica es posa al costat del mal, i per tant no tindria cap inconvenient en repetir-lo. I aquests també existeixen. Els negacionistes irriten. Els qui justifiquen, espanten.