28/1: Pares del règim

Llegeixo que Joan Tardà diu que el nacionalisme català és un dels pares fundadors del règim del 78. És cert, amb matisos. El nacionalisme català va participar en la gestació d’aquest règim, però en menor mesura per exemple que el comunisme espanyol. Quan Suárez rep l’encàrrec de la monarquia, són imprescindibles tres altres noms: Fraga, Carrillo i González. Perquè l’invent funcioni cal el PSOE (s’està dissenyant un règim bipartidista) i cal també l’aval dels franquistes i dels comunistes. Fraga i Carrillo. I quan això ja s’ha cuinat amb tots ells a Madrid, cal que ho acceptin també els nacionalismes català i basc, Arzalluz i Pujol. Però en una posició tan subsidiària que quan el rei fa el cop de timó del 23-F, l'endemà ja no convoca Pujol ni Arzalluz. Sí a tots els altres, els veritables pares del règim. Suposo que Joan Tardà ho diu com a argument per a un tripartit d’esquerres, insinuant que no s’ha de pactar amb els hereus per línia directa o indirecta d’aquell nacionalisme català, perquè va participar en la gestació del règim del 78. Doncs pel mateix argument s’hauria de pactar encara menys amb els hereus per les mateixes vies d’aquell comunisme espanyol que hi va participar encara més. I no diguem amb els hereus de Felipe González.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor