Alba, Andreu, Anna: notícies en persona

Obama, Merkel, Mas, Rajoy, Messi i uns quants més tenen pàgina garantida als diaris, hi estan abonats. La via tradicional i més directa per aparèixer a la premsa des de l'anonimat són les pàgines de successos, però no és gens recomanable. M'encanten edicions de l'ARA com la d'avui, plena de testimonis que ens acosten l'actualitat en primera persona. L'Alba Vallvé i l'Andreu Masó, una parella de joves de 25 i 24 anys que s'han buscat la vida a Xangai i l'estan trobant: ell ensenya anglès, ella pot treballar d'arquitecta. La Carme Colomina és uns dies a Atenes per portar-nos històries com la d'en Manos Vasilakis, un florista que veu com les botigues ja no donen ni per pagar els impostos i la gent no està per comprar flors. O la Cristina, una estudiant de 28 anys que dóna per fet que en els pròxims deu anys segur que no es podrà guanyar bé la vida. El dossier sobre els pisos recull maldecaps com el de la Maria Mateu, que va comprar un pis al Morell, a prop de Tarragona, per 180.000 euros, i ara que el vol vendre perquè s'ha desplaçat a Barcelona li valoren en 90.000. O el de l'Anna Pena, que podria comprar el pis somiat perquè uns amics l'hi rebaixen, però no hi ha manera de vendre el que van heretar, i sense entrada no trobarà crèdit. La crua realitat del 2012 s'entén molt millor en aquesta primera persona del plural, amb casos que ens fan de mirall.