04/01/2015

‘Annus interruptus’

2 min

La publicitat s’ha dedicat a interrompre les nostres vides. Pel·lícules magnífiques aturades de cop, per veure quin detergent netejava més; tertúlies interrompudes en moments de màxim interès; documentals en què el ritme narratiu era destrossat pels programadors d’anuncis; retransmissions esportives en què ens hem perdut grans moments mentre ens empassàvem anuncis...

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Totes les èpoques tenen el seu Barroc: aquell moment en que l’abús de les formes acaba provocant el seu propi declivi. El 31 de desembre vam presenciar el Barroc màxim de la publicitat intrusiva. A Canal Sur van aparèixer al mig de les campanades de Cap d’Any dos anuncis. Va ser un error, d’acord, però és sense dubte el nivell més elevat d’interrupció que mai es podrà assolir en televisió. Les campanades de Cap d’Any és l’únic moment que mai imaginaríem interromput per la publicitat. Doncs va succeir.

És el principi de la fi. La publicitat intrusiva està desapareixent i algun dia serà història. Els nostres descendents diran: ¿sabíeu que abans posaven anuncis al mig dels programes? I la gent exclamarà: quina barbaritat!

Les marques volen deixar d’interrompre per integrar-se als continguts que consumim. Branded content o product placement (producte al mig de la imatge o escenari) en són alguns exemples. Coca-Cola va voler fer-ho patrocinant les campanades de Canal Sur. Una ampolla al costat del campanar i dotze de petites que s’havien d’haver il·luminat en cada campanada. Però gairebé no es va veure aquesta publicitat perquè... la van interrompre amb anuncis!

Segur que Coca-Cola demana que li tornin els diners. Ara bé, resulta irònic que la marca que més ha invertit en publicitat intrusiva a tot el món hagi estat perjudicada per anuncis aliens en el moment en què va voler deixar d’interrompre’ns. Justícia divina?

stats