Cal recuperar certa calma: és urgent!

Vivim en un estat d'ansietat, por, desconcert i malestar que ens aboca a la crispació. El risc d'estar tan irritables és que res s'encomana amb més eficiència que el mal rotllo, que és encomanadís, imparable. Els crits se sap quan comencen però mai quan ni com acaben. Construir una relació de confiança demana anys, i destruir-la, només uns segons. I aquesta societat de la immediatesa, de les xarxes socials, del WhatsApp que quan el rumies ja l'has enviat, genera noves opcions de vessar-la, i d'encadenar errors. Tots sabem el que ens hem estalviat gràcies a no haver trobat una persona quan li anàvem a dir el nom del porc. Uns minuts després, amb l'emoció continguda, un cop hi intervé l'educació, la civilització, la prudència, és possible rebaixar el to i generar una conversa. Cada dia vivim més casos, i els que vindran, de malentesos i baralles generades no per culpa del Twitter però sí gràcies a l'endimoniada agilitat del Twitter, la que no et deixa temps de comptar ni fins a cinc. Una societat en què no respirem abans de deixar anar les emocions pot acabar sent irrespirable. I, a més, ara que hi ha tants motius oficials d'irritació, caldria que per compensar ens l'estalviéssim en el dia a dia. És un esforç que compensa i que va contra corrent, és reeducar-nos i recuperar les formes quan la velocitat a què circulen les emocions s'ha disparat.