La Catalunya independent i la UE

Un dels arguments que s'estan emprant per fer agafar por a la independència de Catalunya és que comportaria l'expulsió de la Unió Europea. És una amenaça que cal relativitzar des de la raó, atès que no hi ha cap norma als tractats de la Unió que prevegi la segregació d'una part d'un dels estats que en són membres ni cap experiència prèvia.

La secessió de Catalunya no comporta, com s'ha dit, que quedi necessàriament exclosa de la Unió Europea. Catalunya se separaria d'Espanya, no de la UE. Els tractats d'adhesió, signats per Espanya en nom seu, se li apliquen i els altres estats els haurien de respectar. No caldria sortir-ne i demanar el reingrés com si es tractés de Croàcia, per exemple. El que caldria és determinar la presència catalana i reduir l'espanyola a les institucions europees, com és el cas del nombre de diputats al Parlament Europeu o de comissaris que pertocaria a cada un dels dos estats, fixar la nostra aportació i la reducció de l'aportació espanyola al pressupost comunitari, les condicions de retorn de l'import del rescat bancari si és que se n'imputa una part a Catalunya o establir el rang jurídic del català, entre d'altres. Però aquesta negociació, posterior i no prèvia a la independència, la farien d'una banda Espanya i Catalunya com a estats membres i, de l'altra, la Unió, i no implicaria una expulsió prèvia sinó la renegociació de les condicions de permanència tant de Catalunya com d'Espanya. L'argument que els estats de la UE van acceptar l'ingrés d'Espanya i no el de Catalunya es desmunta per ell mateix: van acceptar Espanya tal com era, amb Catalunya inclosa, i li van atorgar un pes institucional proporcionat a la seva població i potència econòmica, que sense Catalunya serà menor. Podrien, doncs, no voler-la sense Catalunya. D'altra banda, el cas invers, el de la integració a Alemanya dels territoris de l'antiga República Democràtica, es va solucionar acceptant els nous territoris a la UE sense cap negociació precisament perquè la normativa de la República Federal es va aplicar directament als nous territoris, de la mateixa manera que el dia de la independència es continuaria aplicant a Catalunya la mateixa normativa que hi fos vigent el dia anterior, llevat de la Constitució. D'altra banda, el reconeixement per a Catalunya dels drets humans és evident i conegut, i el procés d'independència que es proposa és estrictament democràtic.

Així doncs, Catalunya podria sortir de la UE per dues vies: per voluntat pròpia, amb la denúncia dels tractats, cosa que comportaria acceptar un seguit de responsabilitats internacionals, i per expulsió per part de la Unió. Això últim exigiria que un estat ho sol·licités, que ho fonamentés en una infracció greu dels tractats i que la majoria d'estats que aquests determinen ho aprovés. Però no és el mateix una expulsió que una sortida automàtica.

Podem descartar que Catalunya independent demani sortir de la UE. Com ha dit el president Mas, seria xocant que l'únic territori peninsular que va formar part de l'imperi Carolingi ara en fos exclòs. En canvi, és possible, tot i que no probable, que Espanya en demani l'expulsió. És molt difícil que pugui al·legar una infracció dels tractats, perquè la legislació catalana s'ajusta a l'europea tant o més que l'espanyola i l'economia catalana està del tot inserida en l'europea, més que l'espanyola: és més competitiva, més diversificada, amb un teixit empresarial més consistent i una cultura del treball diferent i lleugerament menys exposada al mercat immobiliari. No crec, d'altra banda, que els estats europeus s'avinguessin a expulsar Catalunya. Per PIB, Catalunya és la sisena o setena economia de la zona euro, i expulsar-la seria un trasbals molt més gran que el que provoquen les dificultats de Grècia, Portugal i Irlanda. D'altra banda, als grans estats d'Europa els interessa més una Catalunya independent que integrada a Espanya: Alemanya reforça el seu lideratge, França incrementa la força política de l'eix Berlín-París i Itàlia es converteix en l'únic interlocutor de pes davant l'eix francoalemany. A més, a la UE comptar amb una Catalunya independent li permet diversificar el risc que actualment representa l'economia espanyola. A la mateixa Espanya li convé que Catalunya continuï a la UE atesos els interessos de les empreses espanyoles en el nostre territori, la seva penetració al nostre mercat i la necessitat de fer-nos carregar una part del deute extern. És inimaginable que Europa faci l'esforç que està fent per mantenir Grècia dins la zona euro i, en canvi, n'expulsi Catalunya.

Més continguts de